«Feminista és qualsevol que reconegui
la igualtat i plena humanitat
en dones i homes»
( Gloria Steinem ,
periodista nord-americana)
ixí com fa dos anys l'Agenda Llatinoamericana va tractar de les desigualtats en el camp econòmic, la de 2018 tracta de la «Igualtat de gènere», un altre tema ben actual i controvertit que afecta mitja humanitat. Un tema candent perquè la desigualtat entre dones i homes és ben evident a tots nivells: en les hores treballades, en els salaris, en la propietat, en la pobresa, en l'analfabetisme, en llocs parlamentaris, ministerials, de direcció econòmica, ... Pensem en les violacions, la violència domèstica, les ablacions de clítoris, en la jerarquia en l'església catòlica i en altres religions, ...
Pere Casaldàliga i José Maria Vigil, com cada any, hi fan un escrit a mode d'introducció fraterna en què comenten la importància d'aquesta problemàtica.
Diuen que la desigualtat no és pas un problema de les dones, ni tampoc dels homes, sinó dels fonaments de la conducta social, els models o «paradigmes» sobre els quals, tot i que moltes vegades inconscientment, estem assentats: principis religiosos, filosòfics, costums, símbols, tots ells antics. La teoria de gènere només és un instrument conceptual que descriu i analitza críticament la construcció sociocultural del patriarcat, sistema que assigna menys valor i poder a la dona que a l'home.
La qüestió de gènere no deixa indiferent ningú, hi estigui a favor o en contra, i toca fibres sensibles de la nostra psicologia, de la consciència sexual i de la vida familiar. També somou els fonaments de les esglésies que han estat massa temps d'esquena a aquesta problemàtica, assentades damunt d'un antifeminisme i antisexualisme inconscient, que formen part del paquet filosòfic propi de la cultura occidental. Jesús va predicar clarament la inclusió de totes les persones i anomenava Regne la seva utopia de justícia i igualtat i mentre hi hagi persones discriminades per la seva condició sexual tindrà ple sentit la teologia feminista. Hem de ser ben conscients i reconèixer clarament la desigualtat a què s'ha sotmès la dona des de fa molts segles, fonamentada en la tradició simbòlica occidental judeocristiana, tradicionalment androcèntrica.
La igualtat de gènere és un dret humà fonamental i una qüestió de justícia: i com a tal és innegociable i universal. Les dones han de deixar de ser oprimides i utilitzades pel patriarcat. No cal ser dona per assumir aquest dret: tot ésser humà l'ha d'assumir i ha de fer-se seva aquesta causa. Simone de Beauvoir deia que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els mateixos oprimits.
A l'Agenda, a més de l'escrit introductori hi ha gairebé una cinquantena d'articles que desenvolupen una gran diversitat de mirades sobre aquesta qüestió una part d'autores i autors de les nostres comarques.
L'Agenda és un bon instrument pedagògic per documentar-nos i conscienciar-nos sobre temes socials reivindicatius a fi d'assolir un món on regnin la pau, la justícia i la igualtat.
Aquesta setmana ha començat el cicle de presentacions. Assistir-hi ens ajudarà a entrar en contacte amb el tema de la igualtat de gènere i després en podrem ampliar el coneixement amb la lectura dels textos de l'Agenda.
