Què ens passa?
Jaume Paradeda Pla riudarenes
Fa set anys que a Catalunya estem vivint un malson. Podríem dir que tot va començar amb el PSOE quan digué «aprobaré lo que salga del Estatut de Cataluña» i havent-se fet els tràmits amb la més absoluta legalitat, tot seguit el PP el mutila i el famós tribunal constitucional el remata. Tot es podia haver arreglat, corregint aquesta ficada de pota. Però no. Quan a Espanya es tracta d´anar contra Catalunya tothom es posa d´acord. I molts catalans que ens sentírem agredits, començàrem unes protestes pacífiques que, en no ser ateses pel govern espanyol, s´han anat repetint i incrementant cada onze de setembre. Set anys de manifestar-nos de res han servit. El senyor Rajoy, com si sentís ploure i de sobte s´ha despertat, quan Catalunya ja ha escollit el seu destí. Superat pels esdeveniments, desplega tot el seu potencial repressiu, quan el que calia era diàleg entre iguals. ¿Per què, si tot això ho va espatllar el tribunal constitucional, ara ens hem de sotmetre a la seva voluntat mentre ens titllen d´il·legals? Per favor, deixeu en llibertat tots els presos polítics i comenceu el diàleg, que és així com ho fa la gent sensata.
Agraïments a Mutuam Girona
Montserrat i Carles Pagès Panella
Aquests darrers quasi 5 anys, l´hospital sociosanitari Mutuam Girona es va convertir en la casa de la nostra estimada mare Maria Panella. Volem aprofitar aquestes línies per mostrar el més profund agraïment a tot el personal que forma Mutuam (metges, infermeres, cuidadores i la resta de personal) per l´exquisit tracte que la nostre mare Maria i la seva família sempre vàrem rebre durant tota l´estada. Especialment, aquest últim mes. Tot i la duresa d´aquests darrers dies, la nostre mare Maria i família sempre vàrem sentir l´escalf de tot el personal, sobretot de la Dra. Núria Moner per la seva comprensió, de les infermers Sílvia, Glòria i Maite per la seva atenció i especialment de l´Abigail. Sempre recordarem amb nostàlgia els moments viscuts a Mutuam, els besnets corrent pels passadissos, les xerrades amb els altres interns i el personal, en definitiva, uns records que sempre ens acompanyaran i que creiem que era de justícia fer-ho públic mitjançant aquest escrit d´agraïment. Moltes gràcies per ser-hi i acompanyar-nos. Una forta abraçada.
Llàgrimes de cocodril
Maria Salip Calvó. Girona
Gent plorant per l´empresonament de líders, que repetitivament s´han passat les lleis per l´arc de triomf. A mi el que em fa plorera és el mal irreparable que han infligit a Catalunya econòmicament i socialment, aquests il·luminats, arrossegant masses ofuscades per les repetitives consignes a nivell d´escoles i els seus mitjans de comunicació subvencionats: «Catalunya no és Espanya» i «Espanya ens roba» (aquí Pujol i família i Millet són els que més ens han robat). La realitat és que Catalunya és territori espanyol i és lògic que Espanya vulgui defensar-lo. Hem gaudit d´un autogovern impensable en qualsevol altre país i s´ho han carregat amb el seu absurd victimisme, culpant de tots els nostres mals a Espanya. En fi, no hi ha més cec que el qui no hi vol veure, la gent per desgràcia està radicalitzada, fanatitzada, enganyada i manipulada i els és imposible raonar. Ara vindran cassolades, manifestacions i vagues per fer-nos la punyeta a nosaltres mateixos i arruinar encara més aquest país. I ens pensem que som més llestos que els altres?
L´irresponsable Puigdemont
Josep Ginés Barcelona
Ha dividit la societat catalana; ha donat peu a la major fugida empresarial d´un territori registrada a tot el món -2.000 empreses en tan sols trenta dies-; ha arrasat amb les institucions catalanes i s´ha burlat contínuament de lleis, sentències, tribunals i l´estat de dret. La seva ridícula fugida a Bèlgica, escapant de la Justícia, ha estat la cirereta surrealista a tots els seus despropòsits que a més ha col·locat en safata l´entrada en presó preventiva de Junqueras i altres exconsellers en posar sobre la taula un risc real de fugida. Si Puigdemont no hagués fugit, possiblement cap exconseller estaria ara a la presó. Estem davant d´algú que es creu un il·luminat, tocat pels déus per realitzar una missió històrica i que no atén a raons, sense importar-li fins i tot perjudicar els seus propis companys. Potser ja n´hi ha prou, Puigdemont.
PSC-PSOE
Arnau Palou Vicens. Girona
El PSC ja fa molt de temps que va perdre la C. Les últimes setmanes, amb el seu suport incondicional al Gobierno de España en l´aplicació de l´article 155 contra el parlament català, ha perdut la S. Si no fan una reconsideració político-ideològica aviat perdran la P.
Algun votant socialista s´ha preguntat per què a tot Europa l´extrema dreta està pujant de manera alarmant i en canvi a Espanya no tenen representació? Molt fàcil. A Espanya s´anomena de centre-dreta un partit que actua amb total impunitat policial i judicial, que mai ha condemnat els crims del franquisme (fins i tot dona subvencions amb diners públics a la fundación Francisco Franco) i que ara, a més a més, té el suport del PSOE per anar fent polítiques cada cop més centralistes i represives.
La izquierda española, por favor? Sí, al fondo a la derecha.
