05 de novembre de 2017
05.11.2017

El fiscal general imputa Yoko Ono

05.11.2017 | 09:32

La jutge Lamela parla d'investigació «incipient» i ja ha enviat onze persones a la presó. Amb la instrucció avançada, la xifra pot mesurar-se en centenars. En un acte d'empresonament massiu en què va ser incapaç de discernir un sol matís diferencial entre els presos, la magistrada es va limitar a transcriure íntegrament paràgrafs sencers de la querella del fiscal general reprovat. Els fragments transcrits del text de Maza són fàcils de distingir, en tractar-se dels únics escrits en un castellà intel·ligible, i no haver corregit errades com el castellà «atadura» pel català «aturada», la qual cosa obliga a meravellar-se sobre què han entès fiscal i magistrada en un comentari que aporten com a prova delictiva. En cap cas apareixen entre cometes els extractes, una pràctica inadequada en fòrums profans, però que a l'Audiència Nacional es denomina sòlida estructura jurídica. De fet, és possible que es pretengués deixar en ridícul els prestigiosos analistes que incideixen que «la jutge diu en l'acta», sense advertir que estan davant d'una còpia.

Bussejant en la monumental querella que aplica uns 155 articles del Codi Penal a la Generalitat en ple, es localitzen delinqüents que encara no han pogut ser empresonats. En concret, el fiscal s'atura en el paper presumptament delictiu de «l'adhesió de personatges més o menys coneguts del panorama internacional, que van des de Julian Assange fins Yoko Ono».

I destaca que aquest suport «no ha estat tampoc espontani». La japonesa i l'australià han participat en la rebel·lió catalana «mitjançant declaracions públiques, principalment a través de les seves xarxes socials, que tenen gran repercussió donat l'elevat volum de seguidors o followers». Sí, Maza sap escriure followers, tot i que en un altre foli parla de twits. Potser va voler dir twist. Comença el ball, més dura serà la caiguda.

La implicació d'Ono i Assange, que el fiscal general reprovat considera transcendent per incloure-la en una querella, demostra que Maza ha resolt una conspiració superior fins i tot a la trama de l'11-M, encara que la fiscalia no hagi localitzat encara l'àcid bòric. De fet, el ministeri públic culpa els sediciosos de Puigdemont en un bigarrat foli d'haver «apujat la prima de risc», d'haver «reduït dràsticament el PIB espanyol», i d'obligar a «rebaixar la previsió de creixement». Aquests horribles crims es tradueixen en «una reducció de la competitivitat espanyola en els mercats internacionals».

La presó sembla un càstig insuficient per als que han atemptat contra «la percepció del mercat exterior sobre les condicions econòmiques que ofereix Espanya, sobretot en un panorama de gran volatilitat del mercat».

La fiscalia revela amb tot luxe de detalls que els autors de la rebel·lió han comès el crim de «la potencial pèrdua de l'Agència Europea del Medicament, respecte de la qual la UE ja havia anunciat que la ciutat més ben situada per acollir-la era Barcelona».

Segons s'adverteix en la redacció, aquest acte delictiu encara no s'ha consumat, tot i que explicaria per si sol la presó de Junqueras i companyia. La narració de monstruositats d'aquest calibre hauria d'anar acompanyada d'una advertència o trigger de revisió de resultats, per no ferir sensibilitats.

Els canalles de la Generalitat també delinqueixen per una «pressió a la premsa estrangera que ha continuat i s'ha intensificat. La col·locació d'un relat únic ha cristal·litzat en informacions en mitjans de comunicació de diferents països que incorporen sistemàticament la perspectiva de la Generalitat». És a dir, la línia editorial del New York Times ve marcada per Puigdemont, un maquinació que agreuja el comportament indesitjable del president.

L'extraordinària tasca d'investigació duta a terme pel fiscal general reprovat inclou el visionat de l'entrevista de Jordi Évole a Puigdemont, sens dubte un sacrifici que desaconsellaria un neuròleg. Del programa s'extreu una frase que per si sola destrueix la presumpció d'innocència. «Si reben el mandat del jutge de retirar les urnes han de complir, però amb milions de persones intentant votar seria anar contra tota lògica policial. Hi ha moments en què cal mirar la seguretat ciutadana». Una rebel·lió, sens dubte, contra les lleis de l'eloqüència.

Més greu resulta la frase utilitzada per incriminar Junqueras. «Nosaltres som gent honrada. Qui els ordena (als policies) les detencions i els escorcolls no poden dir el mateix». Cadena perpètua, com a mínim.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema