Aprofitant la moció del 155, la intranscendent declaració de persones non grates i que la gent està distreta amb l'inacabable procés, l'Ajuntament de Girona ens ha engaltat als gironins un injustificat augment dels impostos i les taxes per a l'any vinent gràcies a la majoria absoluta que tenien fins la setmana passada CiU i PSC. La justificació és que feia sis anys que estaven congelats. Molt bé. I què? Durant aquests anys, el país s'ha empobrit, la majoria dels salaris del sector privat han disminuït i bona part dels nous contractes són temporals i amb sous de supervivència. La teòrica millora de l'economia s'ha reflectit en beneficis empresarials, però no en els salaris, ni en la millora de les condicions de vida de molta gent. Les pensions estan pràcticament congelades des que va irrompre la crisi. Un augment anual del 0,25% és una misèria que no compensa l'alça del cost de la vida ni per descomptat l'increment del cost de serveis bàsics. L'aparent bon nivell de vida de Girona no és general. La ciutat té 4.973 persones aturades, 17.803 que cobren pensions contributives, la mitjana de les quals està per sota dels mil euros, i un 6,73% dels veïns rep ajuts de subsistència. Repeteixo, de subsistència. I molta gent no comptabilitzada en estadístiques té molt serioses dificultats per arribar a final de mes. Apujar impostos i taxes un 2,4% de mitjana, amb un brutal augment del 9,4% les escombraries, i fer-ho des de la comoditat d'un sou públic, és desconèixer la realitat que ens envolta. És pensar més un món irreal que en els ciutadans. Hi ha moltes despeses sumptuàries prescindibles.
