06 de novembre de 2017
06.11.2017

Cartes

06.11.2017 | 07:13

A la Mare de Déu de Montserrat
Francesc A. Picas. La Jonquera
Montserrat, en la història, és un Santuari que acull pelegrins ansiosos de pau i d´assossec. Acolliu, Senyora, el nostre president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els seus consellers, perseguits i amenaçats a penes de presó, injustes; acusats de defensar pacíficament, els drets i la llibertat de Catalunya. Deu-los abric dins vostre mantell blau.
Rosa d´abril, morena de la Serra, Estrella resplendent, il·lumineu la catalana terra, feu-nos, Senyora, un poble independent.


Prou d´empresonar polítics
Joaquín Durall. Banyoles
L´independentisme és un moviment francament retrògrad en els temps actuals. És tancat, egoista i insolidari, tenint en compte que l´època colonial ja ha estat superada. L´unionisme (no només de la Unió Europea, sinó mundial) és solidaritat, germanor, progrés, intercanvi i donar sentit universal a l´activitat humana. Jo seré sempre unionista, perquè crec en l´evolució humana cap a éssers bastant més superiors del que som ara.
No cal tancar a la garjola aquesta partida de visionaris polítics catalans, meitat al·lucinats meitat idealistes, el que convindria molt abans és treure les 17 inútils autonomies d´Espanya, nius de vividors xarlatans que no ens condueixen a cap progrés interessant, només a crear problemes i despesa inútil. Som una raça humana única, de cultures anecdòtiques (tant poden ballar sardanes els sevillans com sevillanes els catalans), que millor estaríem amb un sol i únic Govern objectiu, just, honrat, i no corrupte per cobrir totes les necessitats humanes i les que tindrem en un futur proper com a conseqüència de l´accelerada evolució que desenvoluparem a conseqüència de l´intercanvi i de la Unió solidària.
Si us plau, polítics que creeu problemes ara i que teniu la paella pel mànec: allibereu de les reixes aquesta partida de ninotes, o polítics de poc catalans, meitat retrògrads, meitat confosos en les seves primitives idees independentistes i poseu-vos a treballar tots en coses transcendents i realment importants (que massa n´hi ha) perquè la humanitat progressi acceleradament al nivell dels àngels superiors, dels quals ens parla la Bíblia amb la seva beneïda intuïció.


Dubtes d´una catalana desconcertada
Laia Xifra Cufí. Girona
Com és possible que un partit corrupte (amb més ombres que llum) segueixi governant impunement sota el nom de democràcia un Estat que ho representa tot menys el bé comú? On són els responsables de la crisi econòmica, en part també causants de la tensió social que hem respirat aquests últims anys? No són els mateixos botxins que ara tracten de terroristes els nostres representants legalment escollits? Per què l´Urdangarín segueix encara lliure gràcies a la cara amable de la justícia, mentre que aquests dies n´estem descobrint una altra de més despiatada, turbo i incongruent?
Socialistes, heu perdut tant el rumb i l´essència que, a banda de dedicar-vos a intercanviar selfies i somriures amb membres del Partit Popular, també en compartiu les idees? No heu après res del poble català durant aquests anys, ni de les dimissions d´alguns dels vostres membres a Catalunya?
Si acceptem que estem davant d´una crisi política institucional generalitzada, per què no es canvien les normes del joc i, en canvi, seguim en un marc legal arcaic i hereu del règim anterior? Si la llei és objectiva i l´instrument que té l´estat per justificar-ho tot, com s´explica que el poder judicial no sigui independent? Ens diuen que en democràcia tenim armes i que podem sortir al carrer, tanmateix, quina ha estat la resposta de l´Estat davant les reivindicacions dels catalans? Invertir diners públics per importar «catalans» de Madrid a defensar la unitat d´Espanya? Li explotarà algun dia la caixa de Pandora a Rajoy després d´amagar tots els problemes sota una manta amb pudor de resclosit?
Després del que ha passat els últims dies només sento dolor, tristesa, fàstic i decepció. En definitiva, els valors trontollen i no ens resta més que seguir nedant en un mar de dubtes i incertesa brutal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema