Després de cinc anys de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), el passat 24 de maig es presentà a l'Institut d'Estudis Catalans una nova iniciativa per al futur del nostre país: «I Congrés Participatiu Catalunya i Futur» (CPCF), que vol fer la funció que, fa 40 anys, va fer el Congrés de Cultura Catalana. La iniciativa parteix d'un grup que ja va tenir la seva rellevància en la creació de l'ANC, convençuts que la sentència del 2010 contra l'Estatut català referendat marca un hiatus entre les relacions de Catalunya i la resta d'Espanya, perquè es vulnerà la mateixa Constitució, quan diu en el punt 152.2 que qualsevol Estatut sancionat i promulgat sols es podrà modificar per un referèndum de la ciutadania. Les monjoies d'aquest hiatus començarien ja en les Consultes iniciades a Arenys de Munt i en la manifestació del 10-VII-2010, seguirien amb la constitució de l'ANC i la Via Catalana el 2012, el procés participatiu del 9-N de 2014 i la candidatura unitària del 27-S del 2015 i arribarien fins als darrers temps: el referèndum del passat 1-O i les seves conseqüències abocades a les eleccions del proper 21-XII imposades a partir de l'article 155 de la Constitució.

Es podria pensar que aquesta iniciativa del CPCF xoca en certa manera amb l'ANC, poc sensible a les sectorials, que haurien d'haver elaborat la doctrina i les iniciatives que ara es demanen reclamant posicionaments reals als nous reptes, socials, econòmics, ecològics, informatius i d'altra mena de la societat catalana. Però no és així, perquè l'ANC veu la iniciativa en marxa amb bons ulls. Presideix aquest Congrés el professor Eudald Carbonell i hi ha cinc vicepresidents entre els quals personalitats de pes com ara Joandomenech Ros, president de l'IEC, Miquel Strubell, Josep Ferrer, Pere Pugès. Després del manifest «Siguem exigents» http://exigents.cat/manifest/> , el Congrés el Congrés s'ha dotat de la web think tank

Catalunya al mónUna societat cohesionadaL'equilibri amb la naturaUna economia sostenibleLa GovernançaCatalunya al món