Es troben per casualitat. Ella sortia del banc i ell anava a l'estació per agafar l'AVE a Barcelona. Ell havia sigut el seu primer gran amor. Les seves inicials guixades creuaven, de punta a punta, els llibres antics del BUP. S'havia imaginat casada amb ell. Sabia els noms que posarien als seus tres fills. Havia construït un futur amb ell. Però al final, res d'això va passar. El gran amor no va passar d'uns petons furtius i de sortides entre amics. Entre el dit i el fet, ha passat mitja vida.

Quan ell la veu, no la recorda. El primer gran amor no va acabar bé perquè es va embolicar amb la seva millor amiga. La va perdre per això. Però sempre la recorda amb afecte. Ell tenia moto, i això el feia irresistible. La vida per ell ha estat agredolça. Té dos nens, un matrimoni trencat i una feina a Barcelona, a l'administració pública. Un càrrec executiu, que quan l'expliques queda espectacular, és còmode de dur i ben pagat. A l'abric de batalles polítiques. Van viatjar molt, i lentament, la seva relació de parella es va fondre en mil batalles domèstiques, i com un nou Napoleó, passa de tenir-ho tot, a viure en un apartament mínim a Girona, la seva illa de Santa Helena particular, perquè la seva economia no dóna més de si.

Encara sorpresos, fan un cafè ràpid a l'estació, atesos per un cambrer malcarat que sembla barallat amb la vida i la nòmina. Els clients no tenen la culpa, li diu a ella. I ella somriu, tan dolça. Ell se sorprèn, perquè malgrat el temps, les arrugues i les decepcions, sembla que siguin els mateixos. Queden per sopar. Ell arriba del cap i casal amb una horeta de marge. Ella va a la perruqueria per posar-se guapa. Els dos fills d'ell no es diuen com havia imaginat; i tampoc són fills en comú. Ella, en certa manera, l'ha estat esperant. O això vol creure ara. Ell arriba a l'apartament desordenat i el gos, un buldog tan malcarat com el cambrer del bar, en olorar-lo, gruny una mica d'alegria. Ella s'ha depilat, i triga una eternitat en escollir la roba interior. Ell no sap quina camisa triar, i escull la més nova. Però se sent com disfressat, i agafa la que duu quan surt de festa. Ella, quan trepitja el carrer, es queda un moment aturada. Com si no s'atrevís a tocar la felicitat. Ell marxa decidit a la cita, però quan està a tocar del restaurant, enfila un altre carrer, i s'allunya del local: ella tampoc va a la cita. Tots dos saben que les grans expectatives solen ser impossibles d'acomplir.