Estat espanyol, trenca les regles del joc i humilia al poble de Catalunya que havia fet les coses amb totes les garanties i procediments constitucionals i liquida l'estatut el 2010. Ho dirigia, recodem-ho, dos socialistes Pasqual Maragall i José Montilla. El PSC hauria de ser el partit més dolgut. Tot va començar sota el seu lideratge. Imaginem que en compte de manifestar-nos durant set anys, ens rendim. És a dir els catalans, passen olímpicament de la retallada d'un TC copat per gent del PP, algun fins i tot havia format part del Tribunal de Orden Público. Us imagineu al Tribunal Constitucional alemany que hi posessin un individu de les SS? Bé, imaginem que passa això: el poble de Catalunya no li fa ni fred ni calor. La gent, tothom, passa olímpicament.
Això seria senyal de què? Seria senyal d'un poble monàrquic, menor d'edat, masoquista i mesell. Monàrquic, és a dir un poble idiota que creu que Déu ha escollit una família per regir els destins d'un país. Menor d'edat perquè creu que no pot escollir els seus representant polítics. Masoquista perquè li agrada ser subjugat per la repressió i les hòsties. I mesell perquè prefereix que les decisions sobre el seu país es prenguin des de fora.
Sort n'hi ha hagut de la reacció de la ciutadania. Denota que al llarg d'aquests anys de democràcia alguna cosa s'ha fet bé. Hi ha diverses generacions educades en democràcia que creuen en la llibertat i en la possibilitat de proposar projectes polítics i dur-les a terme.
Hi ha molta gent que diu des de fa molt de temps que el pitjor error de l'independentisme es haver despertat la bestia del nacionalisme espanyol. Bé, trobo una afirmació immoral. Em primer lloc perquè si algú ha despertat alguna cosa és perquè aquesta existia. Després de 40 anys de democràcia encara hi ha franquistes per tot arreu controlant i vigilant la democràcia? Molt bé! Això és el fracàs de la democràcia espanyola. I en segon lloc, què s'espera que facin els republicans de tota mena i condició, callar per sempre més?
Què diferencia una dictadura d'una democràcia? Que hi ha lleis? No. Què hi ha jutges i tribunals? No. En una dictadura hi ha lleis i jutges. Que les diferencies polítiques no es resolen empresonant els dissidents. Quan els jutges d'extrema dreta com Carmen Lamela actuen saltant-se l'estat de dret i humilien els representants escollits pel poble ens estan humiliant a tots. Ni van escoltar els advocats defensors, volien posar-los a presons diferents com els etarres, van deixar que els insultessin i els van enmanillar. Això tindrà conseqüències. O què es creuen?
