L'any 2010, l'exalcalde de Girona, Carles Puigdemont, va qualificar de «lamentables» els piquets «que barren el pas» i «impedeixen serveis». Moltes coses han canviat des de llavors. Puigdemont, després de liderar la fractura i l'enfonsament de Catalunya, s'ha reclòs a Bèlgica, amb el suport d'un dels partits més xenòfobs d'Europa, el nacionalista flamenc, mentre alguns dels seus companys d'ex-Govern són -malauradament- a la presó perque no van fugir. Costa fer ucronies, però si el 9 de gener de 2016 Artur Mas no hagués cedit a les reclamacions de la CUP per dimitir i començar la davallada a l'infern, avui no estaríem com estem. O sigui: autodestruint-nos. Si JxSí hagués acceptat que els resultats electorals no eren suficients per iniciar un procés cap a on no se sabia gaire bé què, avui no seríem aquí. Es governa i ja està. Aquest dimarts, la vaga va ser un fracàs absolut. Només van triomfar els que desitgen aldarulls, bloquejant carreteres i evitant que 150.000 persones poguessin anar amb tren. Segueixo escoltant i llegint persones que aposten pel pitjor encara. Volen convertir Catalunya en un gran abocador a partir del qual començarien a construir la seva utopia. Òbviament, sense la pèrfida Unió Europea. I és que se senten rodejats de feixistes per tot arreu. No saben que el que va fer el feixisme en les seves diferents formes, precisament, és saltar-se les lleis i ocupar el carrer per arribar al poder. Desitjo que tot es resolgui democràticament, que i l'autocrítica, que no veig per enlloc ara mateix, es comenci a fer. Que molts comencin a pensar si aquest desgavell ha valgut la pena per alguna cosa. El 21 de desembre hi haurà una oportunitat magnífica per decidir quina direcció prendre: progressar, refer-nos o seguir enfonsant-nos, caigui qui caigui.