Una àvia que necessita dir-ho!
Teresa Bartrina Rossell GIRONA
A punt de fer els 80 anys necessito dir-li al Sr. Rajoy que estic decebuda de les notícies que escolto cada dia. Avui l´he escoltat per última vegada perquè he decidit tancar la tv cada cop que surti. Com pot vostè parlar amb tanta ràbia i rebuig!
Vaig participar a moltes de les manifestacions i la convivència i el bon fer de tots els catalans varen ser excel·lents. Vaig participar al referèndum del dia 1, en arribar no hi havia cap problema, només emoció en veure com es reunien centenars de persones de manera pacífica per expressar un desig comú. Però tot va anar malament quan va arribar aquella «negror» de persones que cuirassats com escarabats varen remetre contra persones innocents.
Sr. Rajoy, no em serveix que ho argumenti dient «la ley es la ley y se tiene que cumplir», perquè: Quina llei és la que deixa lliure o indulta els polítics lladregots que han robat els diners dels contribuents? Com és possible que negui la veu de molts catalans i empresoni aquells que exerceixen el seu dret d´expressió. Realment voleu Catalunya? Perquè en aquests moments heu aconseguit que Catalunya no us vulgui. Si ni tan sols és capaç de dir bon dia en català!
Mai m´havia plantejat si em sentia espanyola o no, però en aquests moments Sr. Rajoy li haig de dir que no m´identifico amb la seva manera d´actuar, perquè vostès sí que reprimeixen, adoctrinen i priven de llibertats bàsiques. El seu govern ha quedat ancorat a l´època franquista, una època que es defineix com una dictadura que es va afermar mitjançant la repressió política i econòmica i en data d´avui el seu govern continua actuant igual. Amb orgull em sento més catalana que mai!!
Recordar els que ningú recorda
Jaume Catalán Díaz girona
La cultura de la mort sovint frivolitza amb la mort mateixa i acaba per banalitzar pel que fa a les preguntes essencials que tot home porta en el seu cor. Oblida així el fonamental i arrossega en aquest oblit just aquells que més pateixen, aquells dels quals gairebé ningú se´n recorda.
Amb la celebració de la Solemnitat de Tots i la dels Fidels Difunts, el papa Francesc ens ha convidat expressament a tenir molt presents als oblidats. Cal, com hem fet en aquests dies, recordar els nostres difunts, però també ho és recordar tots, especialment aquells als quals ningú recorda, com són, per exemple, les víctimes de la violència, tants petits del món aixafats per la fam i la misèria, els germans assassinats per ser cristians i quants han sacrificat la seva vida per servir els altres.
Contes a la vora
del foc
Mª Teresa Prat BANYOLES
Hi havia una vegada... Així començaven molts d´aquells contes, que a la falda de l´àvia, asseguts a la vora del foc, escoltàvem atentament. Potser érem petits i no cercàvem, en aquella història, que una dolça veu ens explicava, res més que fer córrer la imaginació i quedar-nos plàcidament adormits... Llavors no érem conscients que aquella rondalla en què una lenta tortuga acabava arribant primera en una cursa que havia fet amb una llebre, o aquella en la que veiem treballar una cigala i una formiga... no era només una aventura; no érem conscients que en aquelles senzilles, fantasioses i curtes narracions s´hi amagaven uns valors. Ara que ja som grans, i sembla que ens veiem obligats a fer un flashback a la nostra infantesa, on ens creuem per la vida llops disfressats amb pell de xai, emperadors amb vestits nous, guineus que volen enganyar galls... que s´han escapat d´aquelles fulles engroguides, fora un bon moment perquè tornéssim a escoltar contes o a llegir-los... que redescobríssim i reflexionéssim sobre els valors. Escrits per Perrault o per en Folch i Torres, il·lustrats per la Pilarín o en Ferrándiz, tant se val, en català, castellà, anglès o xinès... la història i la moralitat de cada conte és universal, la mateixa per a tothom qui, malgrat haver-se fet gran, guarda al seu interior la bondat d´un infant.
