Carme Forcadell, Lluís Corominas, Lluis Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet han vist rebaixades les mesures cautelars que demanava contra ells la fiscalia, i ahir van dormir tots a casa seva, entre altres raons perquè van accedir a declarar el seu acatament a les vies constitucionals de fer política. I el jutge instructor va dir que estava disposat a creure-s'ho mentre no fessin res que demostrés el contrari. Alguns independentistes han mostrat el seu disgust pel que consideren una baixada de pantalons, però caldria dir-los una cosa: que els cinc del Suprem han acatat la constitució... per imperatiu penal.

Fem una mica de memòria. Cada vegada que es constitueixen els ajuntaments, o el Parlament, o les Corts, els regidors, diputats i senadors electes han de prometre la Constitució per accedir al càrrec. Per ser precisos, han de prometre exercir el càrrec amb lleialtat al Rei i guardar i fer guardar la constitució. En el cas de les autonomies, també prometen fidelitat al corresponent estatut d'autonomia. Però ni als electes republicans ni als independentistes no els agrada això de la lleialtat al Rei i a la constitució monàrquica. I quant als estatuts, els veuen com una prolongació del règim constitucional. Llavors, què fer? Prometre un acatament en el qual no creuen i que els agradaria no haver de complir, o ser coherents amb les pròpies idees i renunciar a formar part de les institucions, malgrat la molta feina que s'hi pot fer? La solució és prou coneguda: inserir a la promesa l'afegitó de «per imperatiu legal». Després, un cop l'invent va ser validat per sentència judicial, s'hi van anar afegint coses, com ara « fins la constitució de la República Catalana». Mentre hi hagi un «prometo» a la resposta, els afegits no són problema.

Doncs si a ningú li sembla malament que republicans, independentistes i tota mena de d'activistes antisistema prometin guardar i fer guardar la constitució «per imperatiu legal», per tal de fer política des de dins de els institucions, tampoc ens hauria d'estranyar que els cinc del Suprem prometin la constitució «per imperatiu penal», encara que no utilitzin aquesta frase, si així aconsegueixen evitar la garjola i continuar gaudint d'una llibertat amb la qual poden treballar més fàcilment i eficaçment pels seus ideals o el seu projecte polític. I si el que volen, com es veu que van dir algun o alguns (el jutge no dona noms), és deixar la política, llavors encara és més comprensible que esquivin el martiri.