El comportament de los forces de seguretat
JOSEP MARIA BOSCH girona
És evident que qualsevol país, dels que es diuen i es creuen democràtics, ha de demanar a les seves forces de seguretat un comportament exemplar i fora de tot dubte. I què passa a Espanya o, mes concretament, a l´Espanya del segle XXI?
Doncs, senzillament, el comportament dels cossos de seguretat espanyols és vergonyòs i vergonyant i només posaré uns exemples:
El passat 1 d´octubre, a Catalunya, van comportar-se com autèntics energúmens, amb una violència que, si no l´haguéssim vist, no ens la creuríem.
En dies successius, a Calella i Pineda, des de les seves habitacions en hotels, diversos components van orinar sobre la gent que passava pel carrer.
També a Calella i Pineda van arribar a baixar de les seves habitacions, vestits de carrer, i van emprendre-la, a cops de porra, amb la gent que passava pel carrer.
A Barcelona, alguns d´ells borratxos i, segons el cronista, havent pres substàncies estupefaents, van destrossar mobiliari i amenaçar greument uns cambrers que parlaven italià, bo i creient que ho feien en català: fins aquest punt arriba la seva cultura.
Davant la Delegació del Govern de Barcelona, van detenir i maltractar una parella amb un fill petit, només per haver-los dit que no els volíem a Catalunya.
A Girona, he sentit comentaris que, en un restaurant de la zona de Domeny, han molestat greument d´altres comensals, que han jurat no tornar al restaurant. Per cert, tres furgones que anaven a aquest restaurant ens van barrar el pas a la sortida de l´autopista, de mala manera, per pasar ells.
Imagino que hi ha molts d´altres incidents d´aquest tipus que la gent, per por, no ha denunciat. I, tot això, tenint en compte que quasi no tenen autorització per sortir dels seus llocs, «piolins» i no «piolins».
I, davant de tot això, fins i tot amb la queixa de tot un Enric Millo, el govern espanyol els felicita pel seu comportament. Vergonyòs i vergonyant!!
Tots són iguals
Jaume Paradeda Pla Riudarenes
Tots són iguals. Aquesta frase, que tots l´hem dita i sentida alguna vegada, l´hauríem d´analitzar molt bé abans d´usar-la si no volem cometre una injustícia. Veient el que està passant últimament en política, queda ben clar que no tots són iguals. N´hi ha de valents, n´hi ha de moderats i també n´hi ha de covards. Tots poden ser bones o males persones. Un gran mestre va dir «per les seves obres els coneixereu», per això cal estar molt atents tant amb el que diuen, com el que fan. Venen unes eleccions que són molt decisives i seria bo que quan trobem algú que ens diu que tots són iguals, el féssim reflexionar dient que això no és just. Tenim els Jordis Sánchez i Cuixart empresonats, també la meitat del govern català, mentre l´altra meitat està exiliada a Brussel·les lluitant per denunciar la manca de democràcia a Espanya. Tots aquests despropòsits que estan patint són fruit d´haver complert amb el programa que nosaltres vam votar. Queda ben clar que són gent compromesa i de confiança. Pel bé de Catalunya el proper 21-D hem de demostrar que no estan sols. Votem per les seves candidatures!!!
Tornant les tornes del passat
JOAN JANOHER I SADURNÍ forallac
Estrany enunciat aquest, i a sant de què el mateix? Són dues preguntes que amb el pas dels anys, ningú s´imaginava que sortissin a la palestra. Però, els actuals esdeveniment polítics que vivim fan rebobinar la màquina de la memòria, fent possible a la vegada recuperar uns moments en aparença allunyats, però a la vegada s´han actualitzat les vivències davant l´adversitat del moment. Llavors, és quan haurem de valorar els raonaments del per què Europa comença a moure´s.
Desprès de la Segona Guerra Mundial, «els Vençuts» es trobaven en una situació molt precària per afrontar la desfeta. Atès que als comandaments se´ls va qualificar d´assassins de guerra. I la seva sortida per alliberar-se de ser empressonats i sentenciats fou anar a països de règims dictadors com a refugi, entre altres, Espanya. Llavors és com entrem a les tornes del passat, per quant uns quants es varen beneficiar de ser acollits com a exiliats a fer vida aquí.
Concretament, un dels molts va residir al país quasi 50 anys. Amb plena llibertat i sense cap perjudici judicial: aquest no era altre que el famós: Leon Deguelle. Reclamat per la justícia belga, per ser jutjat dels crims comesos. Però mai fou possible i se li va concedir la nacionalitat espanyola. Llavors pregunto: Per què persegueixen l´extradició dels consellers catalans i el president Puigdemont? Aquests, n´han comès cap, de delicte o han volgut i defensen els drets de Catalunya?
