Quan el passat 27 d´octubre, just després del pregó de les Fires de Sant Narcís, es va anunciar el trencament del pacte de govern a l´Ajuntament de Girona entre CiU i el PSC, l´alcaldessa, Marta Madrenas (CiU), va explicar que fins aquell dia l´aliança havia fet funcionar la ciutat «de manera excel·lent» i que totes les àrees de l´Ajuntament havien estat «lleials». Malgrat tot, el pacte se n´anava en orris per causes alienes al mateix funcionament de la vida municipal. No és l´únic cas. Es dona la circumstància que en poc temps s´han trencat els pactes municipals a quatre dels cinc ajuntaments més importants de les comarques gironines: Girona, Figueres, Olot i Blanes. Llevat de la capital empordanesa que obeeix a altres raons, els altres tres han sigut per la crisi política que viu Catalunya els últims mesos. L´últim a trencar-se ha sigut a l´Ajuntament d´Olot, també entre el PDeCAT i el PSC. L´alcalde, Josep Maria Corominas (PdeCAT), ha explicat que feia un temps que estaven «molt incòmodes» i ho atribueix a la «complicitat» del PSOE i el PSC amb l´aplicació de l´article 155. Ho deia hores abans que els membres de la Mesa del Parlament acatessin l´entrada en vigor d´aquest article en les seves declaracions davant del Tribunal Suprem. A Blanes no ha sigut pel 155, ja que el trencament es va produir abans, el 4 d´octubre, sinó pels fets de l´1 d´octubre, però també lligat a la crisi política catalana. El PSC, amb només quatre regidors, s´ha quedat sol, després de la sortida d´ERC i el PDeCAT. La situació de Blanes és la més complexa de totes. No només un ajuntament no es pot governar amb tan sols quatre edils de 21, sinó que el seu alcalde, Miquel Lupiáñez (PSC), ha anunciat que abandona el partit i deixa l´alcaldia.
Fa temps que bona part de la política catalana està regida per una administració única. L´autonomia municipal ha quedat subordinada a les directrius que emanen de la Generalitat, o dels partits que la governen. No té cap justificació lògica que pactes que han funcionat s´hagin de trencar per la conjuntura política catalana, per complexa i tensa que sigui. No ens referim a les polítiques d´aquests pactes, ja que són opinables segons la ideologia de cadascú, sinó que han sigut governs estables. Prou difícil està el panorama polític, econòmic i social com perquè es fomenti la inestabilitat dels governs municipals i es dificulti la presa de decisions. I encara queda més d´un any i mig per a la celebració de les pròximes eleccions locals.
