Dissabte: silenci de la cup

Un empresari, que malgrat la seva condició simpatitza amb la CUP, em diu: «Dels cupaires em fan més pànic els seus silencis que no pas les seves accions». La teoria d´aquest home és que porten massa dies muts i que estan ordint alguna cosa. La CUP sempre es sospitosa de maquinar. Crec -li dic a l´empresari- que la capacitat revolucionària d´aquesta formació està sobredimensionada. En els petits ajuntaments on governa, ho fa amb passió, sense grans revolucions però sí amb molta ideologia. La CUP és en essència un partit d´idealistes. També li recordo que els polítics de la CUP són els menys danyats, empresonats i exiliats per la proclamació de la República eclipsada. A vegades el silenci és estratègicament convenient.

Diumenge: perills de l´exili

Carles Puigdemont és a l´exili. Aquesta és una seva condició innegable perquè l´exili pot ser obligat o voluntari. I l´origen de la seva fugida és polític. Aclarit això, el camí que ha emprès el president de la Generalitat té un perill intel·lectual molt gros, com ara que, forçat per la situació, només s´envolti de cortesans. I possiblement només acabi escoltant allò que vol escoltar i que aquests només l´animin a fer allò que vol fer. L´exiliat té la condició de màrtir i als màrtirs no se´ls contradiu perquè es parteix de la base que prou fatalitat és haver de deixar enrere la teva vida. L´exili pot fer perdre perspectiva i pot distorsionar seriosament la realitat. Amb un element encara més perillós, com són les xarxes socials, que teixeixen realitats paral·leles.

Dilluns: poc marge d´error

Fa un mes l´independentisme parlava de República i ara està concentrat a treure el govern català de la presó i a guanyar unes eleccions autonòmiques que ha convocat i que controla Mariano Rajoy. Així de crua és la realitat. I Rajoy les ha convocat deixant un marge de temps molt petit que fomenta l´error entre el fins ara majoritari independentisme. L´independentisme es pot equivocar i desgastar-se moltíssim si perd moltes energies debatent sobre la llista única i també es pot fragmentar en cas d´anar separats. El gran enemic de l´independentisme sempre ha estat ell mateix.Dimarts: fundació trencada

L´enginyer Bernat Ollé i el científic Romain Quidant han comunicat a la Fundació Princesa de Girona la seva renúncia al premi i han exigit que el seu nom i fotografies es retirin de qualsevol lloc vinculat a l´esmentada cosa. És la seva manera de censurar el paper del Rei en la crisi catalana. Les institucions locals ja han abandonat aquest muntatge i no seria descartable que, en breu, alguns patrocinadors seguissin el mateix camí. Amb el xec en blanc al PP, al 155 i a les càrregues policials, la monarquia espanyola ha retrocedit a Catalunya uns quants llibres d´història, i Felip VI ha renunciat a un entorn català (sobretot empresarial) de qui s´havia guanyat una certa estima interessada (per ambdues parts).

Dimecres: nova vaga

Avui s´ha mostrat una nova manera de fer triomfar una vaga amb poca gent i sense que la majoria de catalans hagin deixat de treballar. Deixem Girona de banda, on hi ha hagut molta gent al carrer perquè, com solia dir Iñaki Gabilondo, a Girona molts han marxat d´Espanya. Ara mateix, el periodista basc podria afegir que molts d´ells no hi tornaran mai més, amb república, sense ella o amb govern del 155. L´acció dels anomenats CDR ha posat dels nervis un govern del PP, que s´ho ha de pensar molt abans de tornar a desenfundar les porres i a disparar pilotes de goma. Una segona cacera d´independentistes no la passarien per alt alguns països que l´1-O van fer la vista grossa. Això està obrint camí un cada vegada més ultra Ciudadanos. Avui aquest partit ha reclamat hòsties a tort i a dret per desallotjar vaguistes de les estacions i carreteres. L´«a por ellos» s´ha revelat definitivament com el millor programa electoral que es pot tenir Espanya.Dijous: anem al cine?

Tanca el cinema Arinco. Fa tres anys havia tancat el Kyton. Palamós s´ha quedat sense sales de d´exhibició. El Kyton i l´Arinco formen part de la memòria sentimental del Baix Empordà. Els anys 80 i principis dels 90, la gran Ràdio Costa Brava del moment tenia un acord publicitari amb aquests cinemes, que els feia sortir constantment a l´antena. Eren molt populars. Algunes vegades, després de fer l´informatiu de cap de setmana a la ràdio i de menjar alguna cosa al Mònica, a la tarda hi anava a veure alguna pel·lícula. Eren sales que el cap de setmana estaven pleníssimes.

Fa molts anys que es diu que el cinema està morint. I sembla que és veritat, però l´agonia està resultant molt lenta. Les multisales li van insuflar un temps de vida extra. La mort de les sales de cinema es produeix perquè lentament l´estem traient de la nostra rutina de lleure. Quan temps fa que no us pregunten: Anem al cine?

Divendres: stranger things

Amb Ramon Espadaler i Montserrat Surroca, que van ser els encarregats de donar cristiana sepultura a Unió Democràtica, el PSC llança un missatge desconcertant. Sobretot perquè els socialistes porten anys alertant que l´independentisme feia experiments ideològicament forassenyats. Cada un és lliure de convertir el seu partit en una caixa de Quimicefa. Avui l´experiment s´ha fet més complex. Miquel Iceta ha repescat, per a la seva llista, Jordi Hereu, l´alcalde que va lliurar la gran Barcelona socialista a Convergència. Amb aquests fixatges de tardor, podríem dir que el PSC no aixeca un projecte de caire triomfador.