Quan el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va perdonar un selecte grup de defraudadors fiscals, ens va vendre l'alcaldada com un grandiós gest d'astúcia política: havia aconseguit «aflorar» unes fortunes que no cotitzaven, com si no estigués en la naturalesa dels submarins, els miners i els evasors tornar a submergir-se després d'haver emergit. Per evadir no s'hi val qualsevol, com hem vist en el cas dels Papers del Paradís, on una de les companyies dedicades al frau legal i il·legal no treballa amb clients amb un patrimoni inferior a 30 milions d'euros. Absteniu-vos electricistes i lampistes.
Molt més original ha estat l'excusa de Dassault Aviation, la companyia que fabrica avions civils i militars (i eclesiàstics), per justificar les seves operacions des de l'illa de Man, paradís fiscal des del qual podia vendre els seus Falcon sense IVA i així poder «atendre les necessitats financeres dels nostres clients en un context de crisi», ens explica Le canard enchaîné. Pobres xeics del petroli: fer-los pagar IVA pels avions que necessiten per a les guerres tribals que abans lliuraven amb camells i espingardes. Més morro té el rolling Keith Richards: en la seva autobiografia Life aplaudia la intervenció de Tony Blair a l'Iraq, però no per això sotmetia la seva fortuna a la vigilància del Taxman. Patriotisme extraterritorial.
No dubtin del patriotisme dels evasors fiscals. Per sota de les nacions reals hi ha les sentimentals. Jordi Pujol tenia els diners a Andorra per amor a la catalanitat general i restringida, una cosa molt relativa. El mateix que la hispanitat del reu Ignacio González, expresident de Madrid D.F., a qui li han descobert més de cinc milions d'euros a Colòmbia. Gerard Depardieu es va fer rus per no pagar impostos. Bé, ja gairebé beu com un d'ells. Quan Depardieu es va acostar a Alacant a rodar una pel·lícula, els polítics es van apilonar per al posat al voltant de l'estrella. Depardieu va extraviar la seva mà a l'entrecuix de la senyora d'un conegut càrrec públic. Com que es queixà la senyora per semblant gosadia, el seu marit li va deixar anar: «Somriu que va la foto».
