En principi em va semblar interessant però, com més hi penso, menys m'agrada l'exposició de la fotògrafa García Rodero a Girona. El dia de la presentació de Terra de somnis al CaixaForum Girona em vaig anar animant quan vaig escoltar les paraules de Jordi Folgado, director general de la Fundació Vicente Ferrer, que fa l'exposició conjuntament amb l'Obra Social La Caixa. Folgado va dir: «Necessitem gent que cregui que és possible tenir un món més just», i «no hem de mirar el patiment humà com si ens passés pel davant una pel·lícula, sinó que ens n'hem de sentir corresponsables». Aquestes paraules de pau i bona voluntat em van animar a preguntar a García Rodero si la seva feina de fotografiar infants de l'Índia era desinteressada o remunerada. «Remunerada», va respondre, i en un to que a mi em va semblar altiu i superb, aquesta premiada fotògrafa de Ciudad Real (1949) va afegir: «A aquesta edat estic per tenir diners i gastar-me'ls com em dona la gana». Vaja! S'agraeix la sinceritat. Amb la mateixa sinceritat em pregunto quantes de les persones de l'Índia fotografiades per a l'exposició podrien superar la pobresa extrema amb la remuneració que ha cobrat la fotògrafa. Aquestes exposicions que mostren la misèria humana haurien de buscar artistes més compromesos.
