Tenim por a perdre la feina, a quedar-nos sols a la vida. A no saber què fer o com actuar. Hi ha gent que té por, i amb raó, per les coses que veiem cada dia, de quedar-se al carrer, sense res. Tenim por d'emmalaltir i no vèncer la malaltia; a deixar de ser, per sempre. Tenim por del diferent; d'aquell que arriba de lluny, perquè no forma part de la nostra cultura; que no ens entenen i no comparteixen, pensem, cap dels valors que ens fa ser nosaltres. Pensant així, mai trobem el punt que ens apropa a l'altre, que ens fa ser més iguals que diferents, més forts que dèbils.

En la política, tenim por als altres, perquè són sempre aquells que no pensen com nosaltres, els que tenen tots els defectes, i cap de les virtuts, que sí veiem en els nostres. En la política, alguns creuen que formen part d'un poble en risc de desaparèixer, i altres pensen que tenen un destí de classe, d'imperi o de nació gloriosa i malentesa des de l'inici dels temps. En la política, triomfen les trinxeres i cada vegada és més difícil trobar opinions documentades i d'anàlisi. Perquè l'opinió massa vegades escull trinxera, cobra ajuts per pensar com pensa i transforma la realitat en una caricatura.

L'escriptor Javier Marías deia fa uns dies que aquesta és l'època més estúpida que s'ha viscut mai. L'afirmació és exagerada. Quan arribava l'any 1000 de la nostra era, hi havia sectes que es mataven pensant que arribava el Judici Final. La fi de l'Imperi Romà va ser un cúmul de guerres, destrucció, terror i misèries. La humanitat ha patit dictadors grans i petits, assassins tots, de Pol Pot a Franco, d' Idi Amin a Stalin, de Macías a Mao; o qualsevol dels dictadors bufonescos de Sud-amèrica i Àfrica. Hem travessat èpoques més terribles, fosques i ruïnoses.

I la pitjor de les realitats és que no aprenem de la història. No sabem llegir en allò que ens passa les petjades que ens poden conduir a la ruïna, al conflicte social. Molts pensen que el seu populisme, que sempre nega la realitat que l'altra part de la societat sent, veu i respira, és la solució a tots els problemes. Quan el populisme és, en realitat, el problema. I veure la realitat no és seguir el discurs de la por; és ser previngut, ser realista, estar informat, intentar no deixar-se endur per les passions. No sé si s'han fixat, estan de moda les pel·lícules de por. La por al dimoni, als fantasmes que acaben amb totes les pors. Quan dormim hi ha monstres; quan ens llevem, també. I no són tan diferents.