Les últimes hores diverses personalitats destacades de l'independentisme polític i associatiu han coincidit a dir que no hi ha una majoria social suficient i que per això la independència, si mai arriba, no pot estar condicionada per terminis. O sigui, que en el millor dels casos va per llarg. Hi ha molta gent que, lògicament, viu amb desconcert el canvi sobtat del relat independentista. Sobta sobretot el reconeixement d'alguns dels consellers del govern cessat que no s'estava en condicions de dotar de contingut i portar endavant la DUI proclamada al Parlament el 27 d'octubre. Les deliberacions del Consell Executiu són secretes, però cal preguntar-los si en privat deien el mateix que ara afirmen en públic. Tenia raó Santi Vila quan qualificava d'ingenus els seus companys de govern o Mariano Rajoy quan els acusa de mentir? Potser hi ha hagut una mica de tot. Què és pitjor per a un polític, la ignorància o la mala fe? La pregunta, formulada de diferents maneres, sobrevolarà la propera campanya electoral. Els partits saben que les eleccions serviran per tancar definitivament una etapa i per obrir-ne una altra de nova. El reconeixement sobre els errors comesos significa que, fins i tot si hi torna a haver una majoria independentista, les coses no es poden reprendre com si no hagués passat res en el punt en què van quedar abans de l'aplic ació de l'article 155, la destitució del govern, la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions anticipades. I aquest és el principal motiu pel qual les possibilitats que permeti l'aritmètica poden no significar una suma entre els que volen enterrar el procés i els que pretenen mantenir-lo viu.
