Si el 27 d'octubre no es donaven les condicions objectives per fer efectiva una declaració d'independència, encara es donaran menys el 22 de desembre. Aquest és l'avís implícit en les reflexions que han anat sortint com bolets aquesta setmana, sobretot de gent d'ERC, que va ser, dins de Junts pel Sí, el component que més va pressionar per accelerar els ritmes. El diputat Tardà ha parlat de l'amplitud de la majoria necessària, però creure que amb el 51% de vots independentistes és possible aconseguir el que no ho ha estat amb el 48% és un plantejament erroni. Ni amb el 51% ni amb el 60%. De les condicions objectives necessàries, la majoria reforçada només n'és una; important en la mesura que tradueix una majoria social. Però la condició realment important per fer efectiva una independència és la capacitat d'exercir poder, alguna mena de poder, suficient en tot cas per imposar-se al poder de l'Estat que es vol escapçar, i que cal comptar que es defensarà, ja que una cosa és segura: entre perdre una gran porció de territori, el 16% de la població i el 19% del PIB, o quedar malament amb la resta d'Europa per una actuació autoritària, un estat com l'espanyol haurà triat de seguida. Com ho farà el francès, o l'italià, o... Qui vulgui separar Catalunya de l'Estat espanyol no ha de comptar amb cap ajuda exterior; ha d'obtenir la força necessària de l'interior mateix de Catalunya. El dia 27 d'octubre al vespre, els impulsors de la DUI acabada de votar van reconèixer que no tenien aquella força en el grau suficient per plantar cara a un embat sense contemplacions del Govern central, i van accionar la palanca del fre. Per guanyar un pols d'aquesta mena no cal arribar a la sang, només cal que una de les dues parts admeti que no guanyarà. Ara les eleccions del 21 de desembre es plantegen en termes de defensar l'autogovern realment existent, amenaçat per tendències recentralitzadores en marxa, que voldran aprofitar el desconcert del catalanisme i el fet que una part gens menyspreable de la població de Catalunya pot estar-hi d'acord. Seria un gran sarcasme que per haver buscat la independència s'iniciés una dinàmica de desmantellament de l'autogovern, que cada dos per tres dona mostres de la seva fragilitat, però del qual cada bocí que es perdi es trobarà molt a faltar. Tal com estan les coses, la qüestió no és si d'aquí a cinc setmanes guanyaran els independentistes; és si ho faran els defensors de l'autonomia.