L'anomenat «internet dels cervells» consistiria a connectar-los en xarxa igual que els ordinadors. En certa manera, ja ho estan. Ara, per exemple, són les sis del matí. M'he aixecat del llit, m'he posat una bata a sobre i m'he assegut davant l'ordinador per veure què hi ha de nou. He obert Twitter i s'han manifestat en cascada un munt de pensaments que la gent ha estat bolcant des que em vaig ficar al llit, cap a dos quarts de dotze d'ahir. Aquests pensaments són exsudats d'altres tants cervells que acaben de penetrar en el meu. El alguna mesura, doncs, ja estem els cervells connectats, a través d'un intermediari, sí, però finalment units. No nego, però, que la connexió directa entre la massa grisa de la gent que segueixo i la de la que em segueix suposarà un salt qualitatiu. No necessitaré aixecar-me del llit, en fi, per entrar al crani de vostè i vostè no necessitarà obrir el portàtil per entrar al meu. Hi haurà entre tots els caps connectats un conjunt de passadissos pels quals podrem circular per viatjar des del nostre encèfal al dels nostres veïns. Potser llavors confonguem les seves necessitats amb les nostres. Vol dir que si a l'amo del cervell en el qual vostè acaba d'entrar li ve de gust un cafè amb llet, potser a vostè li vingui de gust també, encara que habitualment esmorzi amb te.
Podria arribar un moment en què tots els cervells de la humanitat fossin un sol cervell, de la mateixa manera que ara tots els ordinadors són d'alguna manera extensions d'un mateix ordinador? Podria, podria arribar aquest instant, que resultaria molt alliberador perquè llavors les preocupacions de vostè i les meves es confondrien fins al punt que jo acabaria dedicant part del meu temps a l'educació dels seus fills i vostè a l'escriptura de les meves novel·les. De la mateixa manera que ara la gent, en alguns llocs, crida «Som un sol poble!», la humanitat podria pregonar: «Som un sol cervell!». Milions de cossos i un sol cervell. Això, de moment, perquè qui ens diu que amb el temps no aconseguiríem connectar també en xarxa els nostres fetges, de manera que els dels que no beguessin filtressin part de l'alcohol dels que beguessin massa. El futur és un misteri.
