Diuen, i ha sortit publicat, que el sector immobiliari d'alta gamma està patint els efectes del procés a Catalunya i que moltes operacions que estaven a punt de solfa s'han congelat. La preocupació, però, es concentra més aviat en el fet que aquelles vendes per exemple de deu milions d'euros, potser ara s'hauran de fer a vuit i mig i això fa tremolar alguns agents que ja es veien, de nou, amb importants comissions. Hi ha la sensació que alguns sectors de l'economia repeteixen una vegada i una altra els mateixos estereotips i per moltes crisis immobiliàries o bombolles que petin mai se n'acaba d'aprendre.

Em consta que en algunes zones de Girona, per citar-ne un cas, s'ha paralitzat la venda de parcel·les, no per por a les turbulències de la política catalana com alguns podrien creure, sinó pel simple fet que hi ha qui segueix especulant com ho ha fet tota la vida i quan ha vist que l'interès i la demanda remuntaven una mica s'ha afanyat a bloquejar el mercat per veure si d'aquesta manera pugen els preus i els guanys. Els que venen grans propietats o pisos molt desitjats a l'àmbit de ciutats com Barcelona i aquells que tenen a les seves mans determinar el ritme i la capacitat de l'oferta són molt semblants.

Uns es dirigeixen a un públic que mesura el seu poder pels milions o pels zeros de les xifres de cada operació i d'altres s'aprofiten del desig de molts ciutadans de poder tenir un habitatge en propietat. I ambdós tornen a fer el que havien fet sempre, jugar amb els preus independentment del valor real.

Ara només falta que els bancs ens tornin a enganyar i ja tenim de nou el mateix paisatge que ha dut a la factura actual, una factura que, per cert, ni els nostres besnets podran pagar.