El cap de l'Executiu espanyol, Mariano Rajoy, ha engegat la campanya pel 21-D cridant a recuperar la Catalunya mestissa. El mestissatge tant pot ser la barreja de cultures com la unió de persones de races diferents. Fa uns anys i des d'un corrent ideològic antagònic al seu, se'ns va vendre com un gran què la multiculturalitat que consistia a suportar cançons amb trenta ritmes afroamericans diferents entaforats en tres minuts i una gastronomia que era una barreja de menges exòtiques, gens mediterrànies, un poti-poti superat que en aquell moment va servir per absorbir una allau d'immigració provinent de països llunyans, absents del debat polític que ens aclapara de fa mesos. Sospito que no és aquest el mestissatge al qual apel·la Rajoy.

Quan el 27-S al Parlament de Catalunya es va fer la pantomima de no declarar cap República, les objeccions de Ciutadans i el PP sí concordaven amb el mestissatge al·ludit per Rajoy. L' Arrimadas va lamentar un cop més que els seus pares haguessin de venir a Catalunya amb el passaport, un problema personal que té fàcil solució. La clau la va donar el cap de files de Rajoy, qui ens va adverar que és fill d'andalús i catalana i per això Catalunya no pot ser independent. Tot seguit va mostar una bandera andalusa, pròpia d'una regió que té el seu propi parlament, dissenyada per Blas Infante, qui va cridar ¡Viva Andalucía libre! abans de ser afusellat per la Falange.

Tenim així que la Catalunya mestissa de Rajoy és de base racial, etnicista. Separar la població de Catalunya per raons d'origen ha estat l'amenaça contínua de l'Estat per fracturar la convivència a Catalunya, mentre la nostra societat s'ha mogut en una altra direcció, més integradora. Almenys des dels escrits de Francisco Candel i els altres catalans. De fet, la solució per sufocar una revolta ha estat sempre enfrontar el poble contra el poble. La propaganda que ens arriba des dels mass media madrilenys fomenta la divisió entre catalans. Ho hem vist aquí a tocar, al Sector Est de Girona, on a les tesis etnicistes s'hi ha afegit l'absentisme manifest de l'Ajuntament, drama que afecta bona part de la perifèria gironina, on s'han fet bosses notables de desafecció ciutadana que han trobat refugi en l'espanyolisme com en altres temps el van trobar en el comunisme.

Apel·lar als orígens territorials per condicionar el vot no ajuda a resoldre el problema català. L'enquista. No hauríem de votar en funció de si la nostra mare va néixer a Extremadura, sinó per resoldre els problemes del lloc on vivim.