17 de novembre de 2017
17.11.2017

Pàtria travessada

17.11.2017 | 06:30

Molt abans de la deriva del PSC cap al no-res, els socialistes catalans ja sabien el que era abraçar-se al nacionalisme català. Una cosa molt semblant a abraçar un zombi: no pararà fins a devorar-te el fetge. Potser per corregir aquest error sostingut o, potser, per pura paüra, es van llançar als braços de Mariano Rajoy, del 155 i fins de Xavier García Albiol, cosa que, lògicament, ha enfadat els socis comuns i podemites del PSC i, després de consultar a les bases, ha mogut l'alcaldessa Ada Colau –que potser tingui por als sobiranistes– a trencar el seu pacte municipal amb Miquel Iceta. Colau sempre ha defensat la consulta amb garanties, cosa que no sembla especialment dolent.

I això em recorda el moment culminant d' Alícia al país de les meravelles, quan maregen la pobra noia invertint i distorsionant el sentit de les paraules: «La qüestió és saber si les paraules poden significar qualsevol cosa que vulguem». «La qüestió, nena –li repliquen– és saber qui mana». Per llesta.

Hi ha una referència nacional dominant a Jaén o Conca i una altra, molt diferent, a Donosti o Girona. La referència nacional dominant forma part de la ideologia dominant i perdó per l'obvietat. La ideologia dominant espanyola ha aconseguit que la bella paraula «radical» –el que planteja problemes d'arrel– porti el signe del diable, el mateix que «bolivarià». No creguin que això passa només, a Madrid. A Barcelona el PDeCat arrufava el nas davant del seu propi 15-M i els presentava com porcs que pixen als marges. No, eren una cosa pitjor: algú que els podia arrabassar l'hegemonia.

Sempre he dit que cal guardar-se de les persones que es presenten a si mateixes com a assenyades i, és clar, patriotes. El patriotisme sense risc és com el toreig de saló. Hauríem de recuperar la saludable ironia marcial que posava a la cartilla dels reclutes: «Valor: se li suposa». D'altra banda, quin gust dona poder parlar de política general, en aquesta breu treva, sense que la pàtria se't travessi en el croissant i el cafè amb llet.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema