Som a un mes d'unes eleccions de blanc o negre. I ho són per molts motius. El primer per la naturalesa mateixa de la convocatòria, feta per un gobierno que no en té potestat. El segon per la situació que vivim, amb una bona part dels membres del govern a l'exili i els altres, juntament amb els Jordis, a la presó. El tercer per l'aplicació del 155. Tot plegat serveix, naturalment, per dur a la pràctica l' a por ellos, i per tapar la corrupció del PP que va assolint cotes, aquest cop sí, siderals. Arribem, doncs, a unes eleccions autonòmiques que hem de convertir en una altra cosa. La primera: derogar a les urnes el 155.

També ho veuen en blanc o negre els de Lliures, aquest partit format per exs de CiU entre els quals hi ha Xavier Cima, marit d' Inés Arrimadas. El nom no fa la cosa perquè els de Lliures -que informen en un comunicat que no es presentaran a les eleccions perquè no hi tenen espai en aquest context- no són pas independentistes. Catalanistes de centre, diuen. També ho veu així el PSC. «No són unes eleccions ideològiques» -deia Miquel Iceta per justificar l'escudella barrejada amb ingredients com Àlex Ramos, vicepresident de Societat Civil Catalana, una de les organitzacions més untada, amb menys socis i que més mal ha fet a la convivència en aquest país, o Ramon Espadaler, d'Unió, i aquells cent mil vots orfes del 27-S. La irrupció de la violència -física, política i judicial- de l'Estat a Catalunya ho ha canviat tot i no admet mitges tintes. Fins i tot ho saben els de Sixena, que aprofiten el 155 per aconseguir -via expeditiva- les obres d'art del Museu de Lleida en sentència provisional. Només podem apel·lar als vots. Vots contra el 155, contra les violències i per la llibertat.