18 de novembre de 2017
18.11.2017

Nostàlgia del mugró

18.11.2017 | 02:28

L'expressió «medicina personalitzada» vol dir que vas al metge i et tracta com a un individu, no com a un col·lectiu. Un metge normal, del piló, observaria una faringitis com qualsevol faringitis, mentre que un metge car l'escodrinyaria com «la teva» faringitis. Segurament no hi ha dues faringitis idèntiques, sobretot si comparem la d'un ric amb la d'un pobre. D'aquí que requereixin procediments diferents. Parlo de la faringitis perquè la meva és crònica per raons d'ordre psicològic. El meu psicoanalista diu que en realitat es tracta d'una vaginitis faríngia: una de les formes més comunes de l'anomenada «enveja de vagina». Potser és cert, però estic segur que no em faria patir tant si me la tractessin de forma personalitzada. És a dir, no com si fos una faringitis qualsevol, sinó com si fos «la meva» faringitis (o «la meva» vaginitis, tan m'és).

La medicina personalitzada, que és un luxe, avança al mateix ritme en què disminueixen les prestacions sanitàries de caràcter públic. El mercat del luxe, tot i la crisi, no deixa de créixer. Es venen més iots que mai i als restaurants de cinc forquilles els falten taules per atendre els seus clients. Es deu al fet que la cuina personalitzada també es troba en fase d'expansió. Hi ha llocs en què, abans de servir-te, et pregunten si tens alguna al·lèrgia. Anar al restaurant car comença a semblar-se a anar al metge, perquè en els dos llocs et fan les mateixes preguntes. A les al·lèrgies, a causa del seu caràcter psicosomàtic, li vénen molt bé els tractaments personalitzats, fins i tot multidisciplinaris, que surten per un ull de la cara.

La qüestió és que no deixo de llegir articles sobre la medicina personalitzada en un món en el qual la despersonalització és la tònica. I m'estranya, m'estranya molt que el progrés vagi per un lloc i la realitat de les malalties per un altre. Per això, quan em recepten un antibiòtic estàndard per combatre la meva faringitis (o vaginitis) particular, em pregunto què fer, si prendre'l o no. En general, decideixo que no, d'aquí la cronificació, que el meu metge atribueix al tabac. Però és que el meu tabaquisme tampoc és comú. Fumo per nostàlgia del mugró.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema