Baixa lleugerament la tensió a Catalunya, i immediatament s'intensifica un cas de corrupció amb el Sr. Rajoy de coprotagonista, per si algú desitja saber la utilitat d'una independència ben administrada. Mentre arriba el moment en què caldrà defensar el president del Govern de la ultradreta, i amb Pedro Sánchez noquejat per disfressar-se de Susana Díaz, convé puntualitzar a l'alça la participació del PSOE en la feliç etapa en què els polítics espanyols es volen mútuament a la presó.

La versió oficial trasteja amb un vot a contracor dels socialistes en suport de l'article 155. A continuació, el fiscal general reprovat hauria actuat com a defensor dels huns contra els altres, amb una violència de la qual es desmarcarà progressivament el PP, com si a Maza l'hagués nomenat Pablo Iglesias. La realitat és més subtil que aquesta inhibició del PSOE des de la barrera. L'esquerra oficial no només va revalidar els excessos carceraris dels populars. Pedro Sánchez en primera persona ha enviat a la presó Junqueras i cercles pròxims, a més de prometre llargs anys de presó a la resta de la comparsa.

La fixació amb el vot socialista al 155 ha desviat el focus del text amb aspectes de sentència condemnatòria acordat al Senat. Els quatre jutges de l'Audiència Nacional, que amb notable entusiasme mantenen a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, s'emparen en les conclusions de la cambra alta. I quan el Suprem mitjançant el magistrat Llarena promet a Carme Forcadell les penes de l'infern quan sigui jutjada per sedició i rebel·lió, torna a centrar-se en la qualificació senatorial dels fets. Sempre amb la coautoria, que no mera complicitat, del PSOE. L'única diferència entre els partits que animen la presó per als seus col·legues consisteix que el PP no ha pagat cap preu per la seva ferocitat. En canvi, els socialistes s'han dessagnat al feu català, on s'assentaven els seus triomfs a Madrid, gràcies als votants de CiU que en les generals migraven al PSOE.