Si una cosa tenen els polítics independentistes és la gran capacitat per girar els discursos, donar la volta a les mateixes idees dient-les d'una manera diferent o afegint expressions fins al moment inèdites en el llenguatge del procés. Marta Rovira, l'aposta de Junqueras per a la presidència de la Generalitat, va fer gala ahir d'aquest camaleonisme hàbil i efectiu. Va desmentir tot el que han anat dient els darrers dies els líders independentistes. Tot allò de l'autocrítica de «no estàvem preparats», «no hi ha prou suport social». El que ja se sabia el setembre de 2015 i que alguns dels responsables polítics han estat dient fent un exercici necessari de responsabilitat, Rovira ho va esborrar a cop de titular a RAC1. La presidenciable va assegurar -i ho va repetir insistentment- que es va aturar la República perquè hi havia una amenaça per part del Govern espanyol de «violència extrema» i de «sang al carrer». Quan se li va preguntar per les proves que tenia, va divagar. «Ens ho van fer arribar per múltiples vies» i no afegia cap més argument que el de tornar a repetir «violència extrema». És la nova expressió del relat. Està per veure si qualla, com n'han quallat d'altres -vam passar de la DUI a la DI o de l'independentisme a la república, i només són alguns exemples-, o si donats els antecedents, s'evita caure en un nou laberint més perillós que l'anterior.