19 de novembre de 2017
19.11.2017

Cartes

19.11.2017 | 00:46

Vilablareix
Paquita Xarles Arnau girona
El passat dissabte 11 de noviembre, a Vilablareix, vàrem celebrar la festa de Sant Mena, soldat màrtir, patró de la parròquia amb una solemne missa concelebrada i presidida pel Sr. bisbe, que va consagrar el nou altar, una cerimònia que la majoria dels que érem allà no havíem vist mai, amb els cants  a càrrec del cor del poble. L´església feia goig de veure, uns quants que ja no hi vivim ens hi vàrem apropar per disfrutar de la vetllada i saludar els amics. Com anècdota explicaré que jo no hi vaig néixer però és el poble on he viscut més anys, 33. M´hi vaig sentir molt bé. Quan hi vaig arribar recordo uns infants que jugaven a la terrassa de l´església, ara ja són adults, i els que dissabte es movien per la terrrasa eren els seus fills. La vetllada va acabar amb un pica-pica precisament en aquesta ter­rassa. 
Gràcies per la vostra acollida, perdoneu que a alguns no us vaig conèixer en el primer moment, l´edat passa factura, i finalment sapigueu que tinc de vosaltres molt bons records... Havíem fet moltes coses junts, i, com es diu vulgarment, vaig deixar-hi un tros de cor.
Gràcies i bona sort.


Fita 90
eulàlia isabel rodríguez pitarque torroella de montgrí
Hi ha commemoracions de dates que ens fan recordar i valorar les persones o fets històrics. Ara se celebren els 90 anys de l´artista Domènec Fita i amb aquest motiu una part de la seva obra es pot veure exposada en diferents sales de Girona: al Museu d´Art, a la Casa de Cultura, a la Fundació Valvi, a la Fundació Fita, a l´Auditori Palau de Congressos i al Centre Cultural La Mercè.
Tot plegat reuneix un seguit de dibuixos, pintures i escultures que recorren les etapes artístiques d´una trajectòria que ha estat llarga dins el món artístic i que continua sent-ho en l´actualitat. Alhora, un altre seguit d´activitats com conferències, visites al seu taller, visites guiades a les exposicions i concerts complementen aquestes exposicions.
Un bon moment, doncs, per apropar-se a Girona i poder així conèixer o aprofundir sobre l´obra de Domènec Fita: l´estil personal, les idees que el sostenen, la persona i l´autor, per si algú encara no ho sap, i com a exemple, de vitralls a la Sagrada Família.


L´ase dels cops
Àngela Ferrer i Mató girona
n Resulta que Catalunya ha estat l´ase dels cops, o sigui que tota la fúria contra els catalans i la manca d´un diàleg que ens ha abocat a tants problemes era deguda al fet que hem estat la pantalla per amagar la gran corrupció del PP. Però tard o d´hora tot se sap i el desastre d´en Rajoy, en veure´s abocat a reconèixer que ell i tot el seu partit estaven a punt de ser descoberts de les trames de cor­rupció, va escollir Catalunya per tapar les seves vergonyes. Però ara surt a la llum tota la trama, els sobres que  cobraven i les martingales del gran PP.
Han deixat en llibertat el ­senyor González i s´ha descobert la quantitat de diners robats, o part d´aquests, ja que sembla que la rapinya ha estat encara més gran del que s´ha descobert. I amb ell es va veient com el gran partit plomà l´Espanya que tant diuen estimar. Tenen tanta barra que s´atreveixen a investir doctor honoris causa el president de la CE, Jean Claude Juncker, per fer-li la pilota i que estigui a favor del que estan fent a Catalunya. No sé com persones que se suposen serioses i intel·ligents poden caure en els paranys d´un personatge que té com a única arma l´ús de la mentida i que és mestre en tapar els actes delictius d´ell i companyia. Per aquesta raó no ha volgut mai dialogar, havia trobat la manera d´emmascarar les seves trapalleries. Si no dialogava els catalans es voldrien defensar, lògicament, i ell podria tapar totes les il·legalitats del seu partit tot magnificant l´afer català. És l´astúcia dels malfactors.
Espero que tot s´aclareixi i d´una vegada per totes i ens puguem lliurar d´un personatge tan mefistofèlic i viure altre cop en pau i reconeguts com a poble bo i treballador, que és el que som.


Als homes i dones del temps
Maria Soler Arpa Barcelona
L´aigua és vida. Ja no plou com abans. En la climatologia actual, és un fet habitual que si plou ho fa de forma local, amb breus i forts aiguats puntuals que arrosseguen el que troben.
D´això, com diu l´Al Gore en el seu llibre/pel·lícula, és una «veritat incòmoda» de la qual molts no voleu, o no us deixen parlar, i que es diu canvi Climàtic.
Cada dia espero amb interès el vostre espai i sempre em quedo amb la mateixa sensació de tristor en sentir la poca importància que doneu a aquest fet: –a la gravíssima situació de sequera en la qual es troba el planeta Terra, la Península, que va en camí de convertir-se en un desert, els nostres conreus, els embassaments i aviat les nostres llars–. Més aviat al contrari, dieu: Demà ve «mal temps» cel ennuvolat amb pluges que aviat passaran... quan hauríeu d´anunciar-ho amb alegria, insistint i conscienciant els espectadors, des de el vostre poder mediàtic, que aquests anticiclons constants, tan celebrats, són un autèntic verí per a la terra i que la pluja en canvi, li és una benedicció... que no sabem si tornarà.
Una veritat incòmoda que tothom hauria de conèixer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema