Vull comentar del trencament de l'acord que tenien els Comuns amb el PSC a l'Ajuntament de Barcelona i que Rabell i Coscubiela, creadors de consens d'esquerres amb el PSC al Parlament, no repeteixin a les llistes electorals. La veritat és que estic bastant consternat per aquests fets, crec que és un error (un més de la marxa erràtica dels Comuns). Jo ja tenia preparat l'article que segueix (menys el darrer paràgraf, òbviament) i el publico perquè entenguin el meu pensament.

Crec obvi que a Catalunya s'han constituït dos blocs: El dels independentistes format pel PdCat, ERC i la CUP, que fa temps que funciona, i el que estan formant PP i Ciutadans, que s'anomenen constitucionalistes. Ambdós tenen vocació de front perfectament definit i enfrontat amb l'altre. No es parlen ni tenen fins a dia d'avui massa voluntat de diàleg entre ells i menys en campanya electoral. Al mig queden els Comuns (amb el seu aliat estatal de Podem) i el PSC (aliat amb el PSOE). Són els partits que anomeno les esquerres. Aquests partits, amb diferències gens menyspreables, rebutgen participar en un front o l'altre mentre els blocs insulten a uns i envien cants de sirena als altres.

Els Comuns són menyspreats i insultats pels constitucionalistes i reben els cants de sirena dels independentistes. Defensen un referèndum acordat (sense concretar) i que hi ha presos polítics (una clara exageració). Rebutgen l'aplicació del 155 i parlen del govern destituït com el govern legítim de Catalunya (però no donen cap alternativa per evitar una doble legalitat impossible de gestionar en un país) però també diuen que haurien preferit que l'exporesident convoqués eleccions, rebutgen la DUI, no es defineixen com a independentistes i rebutgen anar en llistes conjuntes amb l'independentisme. Mentrestant el seu referent espanyol, Podem, tot defensant el mateix, està més preocupat per treure Rajoy del poder.

Els socialistes són menyspreats i insultats pels independentistes i reben els cants de sirena dels constitucionalistes. Han defensat la legalitat i l'aplicació del 155 però sols després d'haver treballat fins a l'extenuació perquè en Puigdemont convoqués eleccions i s'evités així el 155. Han dit que feien costat a l'Estat (no al PP) per defensar la legalitat i prèviament havien aconseguit que el PP s'avingués a constituir una comissió al congrés dels diputats on es discutís el tema català i la reforma constitucional. Han afirmat reiteradament que es tracta d'un problema polític que no es pot resoldre judicialment i ja havien presentat una llei de defensa de les llengües d'Espanya que resoldria molts contenciosos. I rebutgen els cants de sirena del PP i Ciutadans per fer un front comú.

Si avui no tenim dos fronts, dues meitats de Catalunya totalment enfrontades és, en la meva opinió, gràcies a les esquerres. Preservar aquest espai de les esquerres ho he considerat sempre com una cosa essencial de cara al futur. Sé que era difícil, amb dos fronts tirant pedres a uns i cants de sirena als altres i destrossant-se entre ells; es necessita o necessitava molta fortalesa per aguantar les embranzides. I a qui li toca les de perdre es al PSC perquè els independentistes estan hipermobilitzats i organitzats i la campanya està essent i serà duríssima.

Des del meu punt de vista era bàsic que les esquerres no trenquessin els lligams que tenen, que són molts. Varen defensar de forma semblant la legalitat en les desafortunades sessions del 6-8 S i la majoria de lleis de caràcter progressista aprovades al Parlament de Catalunya en aquests anys de falta de govern, ho han estat per iniciativa i amb els vots de les dues formacions. Els dos partits es declaren federalistes, molts militants i votants dels dos partits són membres de federalistes d'esquerres i comparteixen un projecte federal per a Espanya i Europa. Tot això fa que, tot i les diferències, jo els consideri essencials per recosir la societat catalana.

El tuit d'en Rabell dient que és una pèssima notícia per a Barcelona i pitjor per a Catalunya i que la consulta havia estat preparada i amb un resultat previsible crec que confirma moltes de les coses que defenso. Per a mi va ser un dia trist perquè la Colau i els Comuns, trencant el pacte municipal a Barcelona, fan més difícil recosir el país. Les esquerres varen tenir un paper essencial a l'hora de fer un sol país (cohesionar-lo) en la transició i crec que haurien de ser conscients que també ara tenen aquesta responsabilitat.