Amb aquest títol el Centre Delàs d'Estudis per la Pau ha publicat l'informe núm. 34, que analitza el pressupost de defensa d'Espanya de l'any 2017. Miraré de fer-ne un resum amb les dades que em semblen més reveladores. Qui vulgui més informació pot consultar l'informe sencer al web de l'entitat.

L'anàlisi feta amb els criteris que l'OTAN recomana als països membres, coincideix amb els que utilitza SIPRI, que fa l'anàlisi a nivell mundial.

El pressupost del Ministeri de Defensa del 2017 augmenta un 32% respecte al del 2016. Des de 2012, els Ministeris d'Hisenda i de Defensa, de comú acord, no incloïen al pressupost el pagament dels Programes Especials d'Armament (PEA). Durant l'exercici, el Consell de Ministres aprovava un crèdit extraordinari per fer front a aquesta despesa. Sense incloure el pagament de 1.824,47 milions d'euros corresponents als PEA, el pressupost de Defensa només hauria augmentat un 0,6%.

Aquesta pràctica irregular va ser denunciada pel Centre Delàs i diversos partits de l'oposició (UPyD, IU-ICV, ERC i PSOE) van portar el tema al Tribunal Constitucional, que va dictaminar que era una pràctica il·legal i que els crèdits havien de ser aprovats pel Congrès de Diputats. Això provocà que el 2016 no es poguessin fer els pagaments i el 2017 es fan els de dos anys, que sumen els 1.824,5 milions.

Una altra ocultació és la de l'import de la despesa de les missions militars a l'exterior. El pressupost assignat cada any a aquesta partida és de 14,3 milions, mentre que el cost real oscil·la entre 800 i 1.000 milions, aportats des del fons de contingència «Imprevistos y funciones clasificadas» de despeses d'altres ministeris, una mena de calaix de sastre inclòs als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). El Secretari de Defensa, el 26 d'abril, anuncià al Congrès de Diputats que aquesta despesa seria de 1.062.53 milions. Això fa que l'augment del pressupost no sigui del 32% inicial, sinó del 45%.

Hi ha altres despeses no incloses al pressupost que el Centre Delàs, seguint els criteris de l'OTAN, creu que haurien de ser-hi: la seguretat social dels militars i la mútua militar; els crèdits en R+D per a l'adquisició d'armament; la Guàrdia Civil, pel seu caràcter militar; el CNI, dirigit per un general i amb el 50% de personal militar; la part proporcional dels interessos del deute públic que paga l'estat que, en el camp militar, el 2017, és el 20% del total; també la diferència entre la despesa militar aprovada en els PGE i la despesa real executada, que molts anys s'enfila a l'entorn dels mil milions d'euros.

La suma de tots els conceptes revela que la despesa espanyola en defensa és de 18.776 milions d'euros, 51,4 milions diaris. La contribució anual ciutadana és de 404 euros per cap.

La despesa militar representa l'1,64% del PIB, molt per sobre de l'1% que diu la Ministra de Defensa i molt més propera al 2% que la Casa Blanca demana amb insistència als estats socis de l'OTAN.

Mentre la despesa social als PGE és regressiva, la militar creix. I a hores d'ara ja hi ha aprovats, fora dels PGE, crèdits per a la compra de blindats Piraña 8x8, una fragata F-110 i quatre avions UAV Reaper, amb un valor total de 2.560 milions d'euros.

Convé reflexionar sobre el tema: la compra d'armament i les missions a l'exterior són necessàries per al benestar de la ciutadania? Cal ser a l'OTAN? No seria més productiu dedicar aquests diners a l'ensenyament i a l'atenció sanitària? I a retornar al Fons de Jubilacions tots els diners que el govern n'ha sostret? Finalment, cal tenir exèrcit?