George Orwell, en el prefaci a la primera edició (1945) de la novel·la La rebel·lió dels animals (Animal farm), escrivia: «Aquesta és la història d'una revolució que va acabar malament i de les excel·lents excuses que es van anar inventant pas a pas per justificar la perversió de la doctrina original».
L'escriptor Antoni Dalmases, en el comentari del llibre, avisa que hi ha un seguit de qüestions sobre el sistema polític, l'exercici del poder, l'acció de la justícia, la convivència, l'ambició, la manipulació, la mentida, la maldat, la bondat... «Un conjunt de temes i d'interrogants lligats a l'existència humana d'avui, d'ahir i de sempre».
Tot i que el relat és una sàtira de l'estalinisme, s'ha d'acceptar que uns animals d'una granja actuïn com ho fan els humans. Qui sap si l'elecció dels porcs per protagonitzar la faula contra l'abús de poder és perquè del porc s'aprofita tot!
Sota aquesta visió, els personatges transcendeixen l'al·legoria per convertir-se en exemples que es poden trobar en qualsevol moment històric.
Analitzem alguns d'ells. Napoleó, un dels participants a la revolta, és un professional de l'especulació i la intriga. Orwell indica que «tenia fama de sortir-se sempre amb la seva», de ser un individu autoritari, reticent al diàleg, poc amic de reunions, manipulador, mentider i covard. En canvi, Snowball (Bola de Neu), antagonista del capitost, és orgullós i confiat, «amb més facilitat de paraula i més inventiva però no se'l considerava tan fort de caràcter». Serà expulsat de la granja, perseguit pels gossos, després d'acusacions falses divulgades per desprestigiar-lo davant la comunitat.
Ara bé, el personatge que desperta un interès especial és Squealer (Xisclet), encarregat de difondre a tort i a dret els encerts del líder suprem, de justificar l'injustificable, d'escampar missatges interessats i de mentir deliberadament amb un cinisme il·limitat, sense consciència ni ètica. Com descriu Orwell: «Els altres animals deien que Squealer podia convertir en blanc el que era negre».
En un discurs farcit de demagògia declama: «No us penseu, camarades, que el lideratge sigui cap plaer! Al contrari, és una responsabilitat dura i feixuga. Ningú creu més fermament que el camarada Napoleó que tots els animals són iguals. Seria més que feliç de deixar que vosaltres mateixos prenguéssiu les decisions. Però de vegades podríeu prendre decisions incorrectes, camarades, i llavors, on aniríem a parar?». En altres paraules, les ordres del líder són d'obligat compliment.
Un exemple recent del plaer del lideratge és la imposició de la «llista de Puigdemont» pel 21-D que ha deixat en pilotes els dirigents del PDeCAT. Quina submissió més democràtica!
