Estem a un mes del Nadal però no ho sembla en absolut. Sí, ja tenim els llums penjats (algun dia parlarem dels diferents tipus que hi ha, i la sospitosa semblança d'alguns amb tifes i altres elements poc ornamentals), i les grans marques insisteixen a recordar-t'ho compulsivament. Sí, tenim anunci de Loteria (que dolent, Amenábar) i comencem a comprar regals potencialment difícils de retrobar. Però a diferència d'altres anys, no fa sensació d'imminència, perquè aquest 2017 han passat tantes coses i tant de pressa que ara el Nadal, més que una molesta pausa al calendari, més que una apel·lació forçada al bon rotllo, arriba a semblar el necessari refugi per a tanta acumulació d'incidències. T'agradin o no, aquestes festes seran una treva ambiental col·lectiva després de més de 350 dies d'ensurts i girs de guió imprevisibles. Fixeu-vos que qualsevol cosa comença a semblar més relaxant que l'actualitat política. Els festivals infantils de Nadal, tradicionalment un paradigma de l'estrès i la corredissa, semblen aquest any el súmmum de la tranquil·litat. Els compromisos familiars, això que afavoreix una crua batalla dialèctica sobre legitimitats polítiques, tindran enguany l'avantatge de poder-se celebrar en plena ressaca electoral, i per tant reduirà l'ordre del dia de la discussió. Els excessos alimentaris, aquest mal vici que degenera en promeses d'un esplèndid futur anatòmic, adquiriran dimensió èpica perquè els esdeveniments ens han carregat de raons. Deixeu-vos estar de discursos políticament incorrectes i proclames antireligioses: aquest any, el Nadal mola. El necessitem, ens l'hem guanyat. Personalment estic tan esgotat de tanta informació i tant debat encès que estic per presentar-me voluntari a fer de patge o fer de sarró en qualsevol representació dels Pastorets. Què carai, fins i tot miraré els especials de TVE i cantaré nadales a la porta de les cases. I no descarto anar a patinar sobre gel, i anar a fires de l'avet. Aquest Nadal, més que un naixement, celebrem un renaixement: el nostre, davant aquesta obsessiva politització de tot i de tothom.
