Dilluns al vespre, Ramon Boixadós va rebre un homenatge justíssim sota la cúpula daliniana. Va ser un acte senzill, però amb algunes pinzellades emotives. Jordi Mercader, president de la Fundació Gala-Dalí, no es va poder estar de reclamar que la ciutat li dediqui un carrer. Una proposta assenyada, que enllaçaria molt bé amb l'orgull de ser figuerenc que Boixadós havia exhibit sempre.

Durant la vetllada, Mercader, Montse Aguer, Enrique Barón, Màrius Carol i Antoni Ros Marbà van desgranar els esforços esmerçats per Boixadós per fer rodar sense entrebancs la complexa maquinària de la institució. Per aconseguir-ho, va involucrar-hi algunes amistats i va saber treure profit de les relacions professionals travades amb sectors polítics i econòmics de pes d'Espanya.

Més enllà d'aquests contactes, Boixadós va aportar al servei de la causa una capacitat de treball descomunal, una passió irreductible i una visió empresarial agosarada; tres vectors que, ben conjuminats, convergirien en dos objectius: modernitzar i internacionalitzar la gestió de la Fundació i, al mateix temps, reivindicar l'obra i la figura del pintor empordanès.

Ha estat una sort atòmica que Boixadós decidís arraconar la seva jubilació per agafar les brides d'un projecte que, sens dubte, l'il·lusionava i que li va reportar moltes satisfaccions. Els seus encerts al capdavant de la Fundació, com s'ha constatat, van ser múltiples. No és rar que Jordi Mercader, després de lloar el llegat que ha rebut, prometés seguir el camí traçat pel seu amic.