Els Estats Units, el seu país, s'ha publicat una nova biografia sobre Ernest Hemingway. No l'he llegit en la seva original versió anglesa però per l'avançament del seu contingut que serveixen els diaris espanyols sembla que bona part de les seves 750 pàgines estan dedicades a investigar els dubtes que tenia l'escriptor sobre la seva veritable identitat sexual, en la qual, sembla, el costat femení de la seva personalitat s'amagava sota l'aspecte rude d'un supermascle valerós i amant del risc. En aquest sentit, l'autora del llibre, Mary V. Dearborn, que també ha estat biògrafa dels no menys famosos escriptors Norman Mailer i Henry Miller, no escatima detalls sobre la vida de l'autor, entre altres obres, d' El vell i la mar. Detalls i anècdotes que abonen la idea d'una fascinació pel femení si bé no hi ha cap prova que Hemingway s'hagués sentit atret sexualment pels homes. Una evidència que no impedeix que la biògrafa s'aturi a ressaltar aspectes pretesament morbosos de la seva personalitat. Com el fet que en la seva última novel·la, El jardí de l'Edèn, hagués ideat un personatge que li demana a la seva dona que el sodomitzi amb un consolador, que la seva mare el vestís amb robes de dona quan era nen, o que un fill seu s'hagués canviat de sexe als 63 anys i acabés per morir en una presó per a dones amb el nom de Glòria. Escàs argument per sostenir una tesi fiable sobre la seva orientació sexual.

Darrerament, han aparegut diverses biografies que incideixen a descobrir ocultes tendències homosexuals en personatges que, en vida, aparentaven estar en possessió i exercici de conductes inequívocament virils. I la moda -pel que sembla- molt rendible va camí de convertir-se en un subgènere literari. Al marge d'interessos i conductes, el que veritablement interessa d'artistes i científics és la seva obra, i la de Hemingway, des d'un punt de vista exclusivament literari, és molt notable. Sobretot, pel seu estil, tallant, clar, directe i podat de tot artifici inútil, molt del gust del gran periodisme nord-americà, que va tenir en ell un dels seus principals mestres. Un estil que va traslladar sàviament als seus llibres.

El magnífic prosista català Josep Pla, que va ser un geni de l'adjectivació, diu en un dels capítols de Madrid: L'adveniment de la República, que Ernest Hemingway, tot i ser nord-americà, va escriure el millor llibre sobre tauromàquia que ell hagi conegut, i que Muerte en la tarde és una «delícia de naturalitat i coneixements».

I per demostrar-ho, reprodueix en anglès algunes de les seves observacions que són perfectament comprensibles, fins i tot no dominant l'idioma de Shakespeare. Per exemple: « COJONES: testicles; a valerous bullfighter is said to be pleinfully equiped with these: In a covardy bullfighter they are said to be absent. PUTA; a whore, harlot, jade, broad, chippy, tast or prostitute. HIJO DE PUTA; son of any of the above, common insult shouted at bullfighter equivalent to our son of a bitch; MUY HOMBRE: very much a man, plentifully supplied with HUEVOS, COJONES etc.». Curiosament, de la seva passió pels toros i de les seves aventures per Espanya durant la Guerra Civil, en els resums de la biografia que n'he pogut llegir no se'n diu res.