Rodrigo Rato s'asseurà a la banqueta com es va asseure al Consell de Ministres i en diversos d'administració. En les societats sedentàries els més asseguts viuen millor. Rato hi va trobar seient després d'anys d'escó, seu parlamentària que rep el nom del banc amb respatller per a tres o més persones. Es tanca el cercle de les paraules: Rato va anar des del banc de l'escó acusador de l'oposició al banc dels acusats passant per la butaca presidencial d'un banc.

La història de Rato s'explica a través del seu cul, inquiet, que saltava de seient en seient amb elegància de batraci. Així s'entén l'èxit de la seva foto pujant l'escala del iot -en treballar asseguts aquesta gent descansa dreta- en la qual se'l veia amb el cul mullat sota la transparència del banyador. La seva història més estrambòtica té a veure amb la reclamació de 380 euros d'indemnització a una botiga de costura per uns coixins que hi va deixar per arreglar i va voler recollir mesos després, quan la propietària ja els havia lliurat a una ONG. El coixí és el coixí del cul.

Una banqueta no la pots comparar amb una butaca, com els seus propis noms indiquen. La butaca porta un augmentatiu que l'allunya de les estretors diminutives de la banqueta, el pitjor dels bancs, escàs per al cul, mancat per l'esquena, incòmode per a la llarga estada, que crea postura de reu i moviments de culpable en qui no estigui acostumat a la fermesa postural dels militars, és a dir, gairebé tothom.

Rato va fer la seva carrera assegut i al final en ella van trobar seient desvergonyes que el porten a la banqueta. Les sentències s'aguanten a peu ferm. «Posi's dret l'acusat», diu el jutge.

La seva preocupació ara no és on s'asseurà, sinó on dormirà.