23 de novembre de 2017
23.11.2017

De moment

23.11.2017 | 06:58

La boira i el fum es confonen, d'aquí la recomanació de Granados a Marjaliza que cremés els papers un dia de boira.

– Per si l'helicòpter de la Guàrdia Civil –va afegir.

Granados coneixia el seu ofici, fos quin fos, fet que sempre provoca admiració. Per un moment, mirant el telenotícies, vaig oblidar que em trobava davant d'un presumpte delinqüent. Un dia de boira, no s'ho perdin. D'on ho devia haver tret? Ni a vostè ni a mi, en el cas de veure'ns obligats a destruir papers comprometedors, se'ns hauria ocorregut una solució tan imaginativa. D'aquí també la versemblança del testimoni de Marjaliza. Ningú pot inventar-se que li han dit això si no li ho han dit. Hi ha ocasions en què la realitat, per ser creïble, ha de comportar-se com una ficció. I aquest és el cas. Vam creure Marjaliza perquè ens va explicar una novel·la. La boira.

Res a veure aquesta subtilesa amb la grolleria amb què a Gènova 13 es van destruir els discos durs de Bárcenas. A cops de martell, rallant-los amb un tornavís. Per Déu, quina classe de delinqüència és aquesta. Granados, enmig de tota aquesta barbàrie, sembla un príncep (de les tenebres, això sí). També surt afavorit si el comparem amb Ignacio González, que en el mateix telenotícies recomanava a algú que obrís un puti-club per tirar endavant un hotel amb problemes. Les converses d'aquest senyor amb Zaplana ens obliguen a preguntar-nos pel sentit de la vida i per l'olfacte. Com és que els electors no vam sentir la pesta moral que feien aquests individus que durant anys i anys van ser votats per ciutadans lliures? Quin sentit té la vida si estem condemnats a confondre'ns d'aquesta manera?

No havíem sortit de la ressaca de l'assumpte català, quan va tornar la corrupció del PP. En l'entreacte, Gabriel Rufián va muntar un altre número al Congrés i vam haver d'explicar a Brussel·les que les nostres presons estan homologades. Molta tristesa afegida a l'atur, a la precarietat, a la caiguda del poder adquisitiu de les pensions, a la manca d'horitzó dels nostres joves. Molt malestar, en fi, tot just alleujat per un detall tècnic: el de la boira de Granados. Per fi algú que fa bé el dolent. Algú que coneix el seu ofici. De moment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema