Ningú sap del cert quan es va inventar la roda ni qui va encendre per primera vegada un foc en la foscor de la nit prehistòrica. Els invents moderns, en canvi, gairebé sempre tenen noms i cognoms, una data per commemorar i un número de patent. La impremta, la fotografia i la penicil·lina són fills de pares coneguts, i el cinema també. La data és el 13 de febrer de 1895 i els noms són els de Louis i Auguste Lumière, dos germans de Lió que per primera vegada van posar en moviment la llum dels somnis. Però els germans Lumière aviat van quedar relegats a un mer paper de tècnics il·luminats, davant del gavadal de produccions cinematogràfiques que van inundar tot seguit les sales de cinema. Aquelles imatges mudes de la primera època han quedat relegades al calaix de les curiositats, malgrat que, com ha quedat demostrat ara, ja en aquell inici el cinema portava incorporats tots els elements essencials del llenguatge cinematogràfic. Thierry Frémaux, que és el director de l'Institut Lumière de Lió i delegat general del Festival de Cannes, ha agrupat una selecció restaurada de 108 dels més de 1.400 curtmetratges que van filmar els Lumière i ara es projecta en sales de cinema de tot el món. És un gran goig contemplar aquelles escenes commovedores i reals, i d'una precisió sorprenent, d'un món ja desaparegut amb tota la seva esplendor original. Joan Brossa, que va glossar aquell nou llenguatge visual amb una escultura que presideix l'edifici del Museu del Cinema de Girona, confessava la seva admiració pel cinema primitiu amb una frase genial i que, si més no, justifica tota la tasca heroica i muda dels Lumière: «Era un cinema sense faltes d'ortografia!».
