Una campanya del Govern polonès convida els seus ciutadans a imitar els costums amatoris dels conills per veure si així aixequen al país la seva baixa taxa de natalitat. Que això passi a la catolicíssima Polònia del plorat Joan Pau II podria semblar un contradeu -és a dir: una acció absurda i vituperable-; però potser les aparences enganyin en aquest cas.

No és que el partit governant Llei i Justícia (PyS, en les seves sigles autòctones) hagi decidit posar la població local a fornicar amb l´ímpetu propi dels conills, naturalment. El partit, que gaudeix de justa fama d´ultraconservador, és un declarat enemic del dret a l´avortament, del matrimoni homosexual i de qualsevol de les pèrfides modernitats que en matèria de costums són ja usuals en la Unió Europea. Costa de creure que estigui a favor de la luxúria improductiva. El que en realitat pretenen els governants de Varsòvia és augmentar el cens de població, que està declinant a causa de l´escàs interès que els polonesos posen a reproduir-se. El seu índex de fecunditat és de tot just 1,32 nens per dona en edat de procrear, xifra que posa en perill el bon ordre demogràfic del país. Així i tot, la campanya del Govern d´Andrzej Dubte fomenta involuntàriament la fornicació sense barreres (de làtex) sempre que es faci a canó lliure i amb la clara intenció de desembocar en el major nombre possible d´embarassos.

L´exemple dels conills que il·lustra el vídeo governamental de promoció del sexe ha sorprès lògicament el món pel seu caràcter pertorbador. El conill és, després de tot, un animalet d´ejaculació ràpida i fins urgent que tot just inverteix quinze segons a executar el coit abans de caure desmaiat per la seva gesta. Des d´un punt de vista moral, podria entendre´s que el seu pecat de luxúria és menor en la mesura que dura menys temps, qüestió que sens dubte haurà tingut en compte l´Executiu polonès. Una altra cosa és que es convidi el poble a prendre aquests quinze segons de còpula conillera com una referència del temps aconsellable per a la pràctica de la unió carnal entre les parelles humanes. Fins i tot en la catòlica Polònia -o a Irlanda, que tant se li assembla- això seria un excés de zel o més aviat de manca de zel, per molta fama de beats que tinguin els naturals del país.

Curiosament, l´analogia dels conills és de més ajustada aplicació a Espanya, país la denominació del qual procediria, segons alguns etimòlegs, del fenici I-Span-ia, que ve a voler dir «terra abundant en conills». No caldrà subratllar, per descomptat, el doble i sovint equívoc significat de la paraula «conill». Tampoc és menys veritat que Espanya pateix una caiguda de la natalitat del tot comparable a la que ha portat les autoritats poloneses a emetre aquest vídeo poblat de conills que tanta conya està suscitant a les xarxes socials i als WhatsApps.

No sembla previsible, però, que el Govern de Rajoy -conservador, si bé menys que el polonès- vagi a emprendre una campanya semblant a Espanya, terra famosa pels seus conills. Amb una població de mitjana d´edat tan alta com la d´aquí, no és cosa d´incitar a la fornicació general. Prou forniquen ja els governs a la ciutadania.