Que rara, l´afirmació d´Oriol Junqueras segons la qual la seva condició de creient resulta incompatible amb la pràctica de la violència! Em pregunto si la va fer per ignorància o per ingenuïtat. Des de quan la fe ha estat una garantia de pacifisme? La realitat diu el contrari. No dubtem, en fi, de la bondat del líder d´Esquerra, però sens dubte deu tenir altres orígens. Jo, per exemple, no crec en res, però somatitzo molt. La violència em posa malalt. De l´aparell digestiu sobretot. D´aquí la meva cremor d´estómac. Se´m cura quan passen tres dies seguits sense veure el telenotícies. Ara mateix ha repuntat amb força per culpa dels missatges que s´intercanviaven aquests policies municipals de Madrid dels quals vostès ja deuen tenir notícies. Destil·len tanta agressivitat, tant odi, que a un li fa vergonya pertànyer al gènere humà. Estava escoltant-ho a la ràdio, amb la meva neta al seient del darrere, i vaig haver d´apagar-ho per evitar que em fes preguntes sobre el cas. No hauria sabut què dimonis respondre-li. Potser li hauria recomanat un antiàcid. És probable que algun d´aquests odiadors sigui creient. Les creences han estat produint tota sèrie de catàstrofes des que el món és món. Resulta més eficaç somatitzar.

Amb tot, el pitjor del cas va ser la tebior amb la qual, almenys en els primers moments, es van manifestar la majoria dels sindicats policials. Com no els produïa espant tenir companys que diuen, i que potser fan, aquestes coses? Que eren al carrer per matar, escrivien. Lamentaven que Carmena no hagués estat assassinada en els atemptats d´Atocha i titllaven de deixalles els pobres immigrants, a més d´adorar Hitler. Estem parlant de persones amb una feina fixa, pagada pels ciutadans, i als quals se´ls suposa una formació superior a la mitjana. O potser li lliuren la pistola i la porra al primer que arriba? El succés hauria d´haver provocat entre les forces de seguretat un escàndol de magnituds oceàniques. La tebior a la qual ens hem referit abans constitueix una forma de violència subterrània que fa més por, si és possible, que la manifesta. Convé ser pacifista també davant d´aquestes variants solapades d´agressivitat a les quals potser Junqueras no presta l´atenció que es mereixen.