Cartes

Xavier Bonaventura girona

Obres el diari com cada matí i veus que uns nois de Girona estan organitzant un micromecenatge per recollir fons per a l´ADF d´aquest mateix ­territori.

Una alegria t´envaeix la ment que s´esborra en qüestió de segons. Com pot ser que s´estiguin intentant recollir 2.000 €? On són les administracions? No poden assumir aquesta quantitat? Segur que molta gent deurà pensar el mateix, però hi ha un fet encara més preocupant.

Com pot ser que encara no s´hagin recollit ni la meitat dels diners?

On és tota la gent de Girona?

Fa falta recordar els repetits focs que hi ha cada any a aquesta població i com les tasques d´aquesta agrupació són crucials per evitar pitjors escenaris?

Gironins, desperteu d´una vegada, esteu envoltats de bosc que a l´estiu es converteix en un perill. A veure si en lloc de lloar tant aquestes agrupacions per les xarxes socials quan van mal dades passeu a l´acció.

Deixo per als lectors la tasca de calcular quan es podria recaptar si 1 de cada 100 gironins donés 5 €.

Les pluges que

no arriben

Lola arpa Greenpeace. peratallada

Espanya ja es el país mes àrid d´Europa, amb un 75% del nostre territori susceptible de patir desertificació, les nostres reserves d´aigua embassada amb prou feina arriben al 37% de capacitat i van cap avall. La sequera es aquí per quedar-s´hi, i el problema és molt més greu del que sembla.

La manca de pluges, provoca grans pèrdues econòmiques, riscos sanitaris i problemes socials, a part de gravíssims impactes mediambientals. Els pagesos no recorden una situació pitjor des de 1992 en els conreus de secà, aquells que ni tan sols fa falta regar, i els nivells de contaminació atmosfèrica en ciutats com Madrid han superat el límit saludable per respirar. Mes de 120 municipis a Espanya ja s´estan abastint amb aigua de camions i cisternes, o ja tenen restriccions d´aigua de boca.

Però la culpa de la sequera no tan sols és la manca d´aigua, també és per la mala gestió i el malbaratament, el greu error de creure´ns que l´aigua és un recurs infinit. Un exemple és la recent construcció d´una platja artificial, la més gran d´Europa, a Guadalajara. Durant les darreres setmanes Greenpeace ha viatjat per 30 rius, llacs, embassaments i zones humides de 12 províncies per documentar la desolació provocada per aquesta llarga sequera.

Llocs tan emblemàtics com els parcs naturals de Doñana i Tablas de Daimiel, el naixement del riu Tajo o els espais protegits de la llacuna del Gallocanta, Ruidera o Villafafila. L´aigua és un recurs imprescindible per a la nostra vida. És urgent un canvi en la política hídrica que faci una gestió eficient de l´aigua en lloc de centrar-se en les grans obres hidràuliques prevenint i mitigant els efectes de la sequera. Els refugiats del clima, potser no estan tan lluny com ens pensem.

L´àguila constitucional

del 1978

jordi turon girona

No tothom ho sap. Si aneu a Google, escriviu «Constitución Española» i seleccioneu «Imatges» al menú, us sortirà, entre altres, la figura d´una àguila, la de Sant Joan, incorporada per Isabel I de Castella al seu escut heràldic. Però «los Reyes Católicos» ja són molt antics i el record se´n va a la fosca però vull fer constar la santa au coronada del règim que es va proclamar a Espanya després del victoriós cop d´estat militar.

No fa gaire, vaig veure un tertulià de molta edat que lluïa una foto de la portada original de la Constitució de 1978 per demostrar que la democràcia era un regal de la dictadura.

El Sr. Puigvert (l´articulista Puigverd) diria que és molt inoportú tocar aquest tema, perquè no aporta moderació. Ell ho soluciona tot amb equidistància, encara que sigui entre la força i el dret (que no canti l´esclau en públic el seu blues, no sigui que l´amo s´enfadi).

Quan Rivera i Arrimadas, que representen aquell partit engendrat per espanyolitzar Catalunya, parlen devotament de la Constitució, em treuen la son. O em produeixen un malson: la imatge inquietant i llefiscosa d´un llarguíssim cordó umbilical que mai no s´ha tallat.