Estem en campanya, encara que no hagi començat formalment, i hem de començar a revisar què ha fet cadascú.

Entre els anomenats constitucionalistes, el PP, ja ho sabem, va ser el causant de l´esclat independentista amb la seva campanya contra l´Estatut i ha pecat d´un immobilisme total en el tema de Catalu­nya. Tothom deia que calia prendre iniciatives polítiques, però ells sols han practicat un immobilisme suïcida. I quan la cosa s´ha complicat ho han enviat als tribunals rentant-se les mans i refusant fer l´únic que calia, que era fer política. Per altra part, Ciutadans, que té un acord de govern amb el PP, tampoc ha fet cap proposta política. Això sí, tots dos acaben de presentar sengles propostes al Congrés dels Diputats per afrontar el suposat «adoctrinament» que es dona a l´escola catalana i per limitar l´aplicació de l´ensenyament del català. Són, no hi ha dubte, la dreta anticatalanista de sempre.

Els independentistes després de tot el que hem viscut durant aquests darrers temps, ara ens diuen que no es donaven les condicions per a la independència, que no té prou suport, que la declaració d´independència era una cosa simbòlica, que potser cal negociar i esperar i els acusats acaten el 155 per poder fer política. I no fan cap acte de contrició (tan propis dels que es declaren catòlics i resen a la presó com Junqueras), no ens diuen que mentre tot això simbòlic es produïa Catalunya ha perdut la seva cohesió social, el seu prestigi internacional i una bona part del seu impuls econòmic. Esperem que en campanya ens expliquin com pensen recuperar el que s´ha perdut i fer front al futur. A més es barallen entre ells per un pur problema de poder, per un pur problema de qui mana: o Puigdemont, que havia dit que no es tornaria a presentar i ha canviat d´opinió, o Junqueras que s´ha cansat de ser segon i vol el poder. El programa d´uns i altres encara no el sabem però el que és segur és que intentaran amagar-lo sota un eslògan de lluita contra això que anomenen España; ens diran que ells són simplement unes bones persones que tenen uns ideals i els altres, són els dolents. Llegeixin si no l´article d´en Junqueras a El Periòdico de Catalu­nya del 22 de novembre i veuran que parla de coses etèries que podem compartir, com governar per a tothom (ja és un canvi important) però sense fer cap autocrítica del temps que varen governar només per a una part de Catalunya ni com pensa fer això en el futur. Fins avui els independentistes sols han usat allò del «no veus què ens fan» i les tècniques propagandístiques de Trump o del Brexit per mantenir fora del món, en una bombolla, els seus seguidors. Resulta difícil parlar amb molts independentistes perquè ja saps per endavant què et respondran. Si segueixes, encara que sigui de lluny, la informació de certes xarxes on es donen les consignes saps perfectament què et respondran i, com que no llegeixen res més (ja es preocupen d´enviar suficient material per evitar que ho facin), viuen en una bombolla.

I faig un incís, després de la campanya americana que va fer president Trump uns periodistes que havien estat als EUA seguint la campanya deien que una de les coses que havia passat és que la premsa més responsable no havia tingut gaire influència perquè l´equip de Trump generava tuits amb gran quantitat de mentides a tal velocitat que els diaris quan els desmentien (al dia següent) el que responien ja havia quedat desfasat, ja no era notícia. I tanco l´incís per dir que això mateix, la mateixa manera d´amagar la realitat, s´està fent servir per part del món independentista. Hi ha un agreujant, ja que, igual que en la campanya de Trump, ningú controla la informació que reben. Fa temps que jo sols em crec allò que rebo per la xarxa si tinc una manera de comprovar la seva fiabilitat, ja que si no vivim en l´engany. Jo recomanaria als independentistes de la bombolla que, pel seu bé i el del país, deixessin uns quants dies de llegir els missatges que els envien (els asseguro que no es perdran res) i mirin el país des de la llibertat de pensament i els asseguro que veuran un país molt diferent del que pinten les xarxes que els fustiguen sense treva perquè no surtin de la bombolla. Aleshores potser voldrien que els expliquin per què durant tot aquest temps els han mantingut en una bombolla, en la irrealitat d´un procés que no portava enlloc.

I acabo dient-los que hi ha esperança, hi ha una gent que fa temps que treballa per una sortida a tot l´embolic que entre uns i altres ens han muntat. Són els de la tercera via, aquesta tan menystinguda però que com diu encertadament Iceta segurament és l´única, la primera. Els en parlaré properament.