26 de novembre de 2017
26.11.2017

El dietari

Un repàs als temes que han marcat la setmana informativa

26.11.2017 | 09:34

Dissabte. Reconstruint Santi Vila

Santi Vila és un dels personatges polítics més interessants del moment (interessant no és en aquest cas cap elogi, sinó que és una simple descripció).

Després d´haver traït el seu govern (trair no és en aquest cas cap crítica, sinó que és una simple descripció), reapareix en aquells actes on tradicionalment els baronets catalans han rendit vassallatge al poder de Madrid, l´únic poder real que existeix a Espanya, com ha quedat furiosament demostrat.

Són actes destinats a la propaganda televisiva que organitzen els grans patrons. Com els pessebres de cap de setmana gestionats pels zombis de la transició, com les jornades de s´Agaró, on per primera vegada no hi haurà cap dels darrers governants catalans perquè tots són a la presó o a l´exili. Tots no. Santi Vila està disponible. En els propers temps serà interessant veure els moviments de l´home que en un míting de l´1 d´octubre, a Figueres, va proclamar que «si cal passarem uns dies a la presó perquè ens hi va la dignitat». No va mentir: ell, un dia i la resta de consellers, molts dies.

Malgrat ser un dels polítics més blasmats de Catalunya, insisteix a aferrar-se a la política i ara busca cau. Serà el Partit Popular el seu destí? El Partit dels Socialistes de Catalunya? El PDeCAT recularà cap a la Convergència autonòmica per propulsar l´home que va trair el seu govern? Potser algun dels empresaris amb qui s´ha relacionat, durant aquests anys de fatigosa promoció personal, li finançarà una operació política a mida?

Santi Vila ens promet mesos de giravolts i cabrioles amb dos únics finals possibles: una magistral lliçó de supervivència o un trist i llastimós epíleg.

Diumenge. Cròniques vampíriques

El PSC ha regalat una nova vida a Duran Lleida. Qui ho havia de dir! Parlo de l´home que els que tenim 50 anys ja vam conèixer fent política quan estudiàvem EGB i escoltàvem Talking Heads. L´home que hem vist atresorar poder i menjar croissants de mantega en hotels de luxe mentre consolidava un partit parasitari. Amb el partit paràsit mort i enterrat, Duran ressuscita blanquejat pels socialistes. Aquests dies ha aparegut en alguns mitjans de comunicació fent proclames de gran estadística, després de col·locar el seu fidel Espadaler a la llista socialista de Barcelona i la seva lleial Surroca a la de Girona. On s´hauran comprat la caçadora de pana?

Ja fa molt de temps que Duran només enganya mitjans de comunicació. Als catalans no els ensarrona.

El PSC, amb una maniobra política difícil de digerir per propis i estranys, ha exhumat aquest protagonista d´una versió política de Cròniques vampíriques (als seus protagonistes els maten centenars de vegades però mai moren). De moment li han regalat un nou estatus que permet el democratacristià reaparèixer en algunes entrevistes.

I no descarteu que vulgui anar més enllà, com tots els vampirs de la transició, incapaços d´anar-se´n a fer creuers o a tastar els merescuts bufets de l´Imserso.

Dilluns. President dels llimbs

Posats a fer hipòtesis, imagineu que en els propers dies o setmanes, el vicepresident i els conseller surten –tant de bo– de la presó. Imagineu que ERC guanya les eleccions i que Oriol Junqueras es converteix en el 131è president i, mentrestant, Carles Puigdemont continua a l´exili belga convertit en una mena de president dels llimbs. Atrapat –a Bèlgica– per la seva pròpia audàcia. Això llevat que reaparegui a Catalunya per votar el dia 21 de desembre, o fins i tot abans, per fer campanya presencialment i no com una holografia d´Star Wars. O que la justícia belga ordeni l´extradició i el president català decideixi no recórrer. En aquest cas s´escriuria un nou capítol d´aquests temps convulsos amb un final molt diferent.

El procés ens ha demostrat que res és descartable.

Dimarts. Amenaça de sang

El PP intenta desacreditar les explicacions que surten del derrocat Govern català, en el sentit que van decidir proclamar una república simbòlica i no efectiva temerosos de les amenaces de morts al carrer.

La primera a explicar-ho va ser la republicana Marta Rovira. Ho ha dit un pèl tard però de cap manera menteix sobre les informacions que arribaven insistentment des de Madrid durant aquells dies i hores infernals. Molta gent sap que durant els dies previs a proclamar la República gasosa, arribaven advertències de sang als carrers i es difonien aterridors plans d´assalt al Parlament i al Palau.

De moment no es pot demostrar si eren plans reals o va ser, com creiem uns quants, una efectiva operació de guerra psicològica.

Dimecres. Significat del 155

Per desxifrar el 155 he decidit fullejar un llibre sobre numerologia, una ciència metafísica tan creïble com el tarot o la quiromància, però tan o més rigorosa que la política actual. Soc contrari a llençar llibres. Ni tan sols aquest.

Diu la numerologia que el 5 (en aquest cas el nostre article incorpora dos 5) «va venir al món per aconseguir la llibertat». Afegeix que és «el símbol de la llibertat i de la independència». Qui ho diria!

Un fet rellevant és que aquest número «té la necessitat d´aplicar disciplina per trobar la llibertat interior»(Soraya haurà escrit aquest passatge?).

Sobre l´1, el llibre diu que va ser creat per equilibrar, entre d´altres, «la independència i l´autosuficiència». De nou, qui ho diria!

Sempre he pensat que les ciències metafísiques diuen a tothom allò que vol escoltar (com en Santi Vila). Possiblement siguin l´únic camí per resoldre el futur de Catalunya.

Dijous. Justícia unidireccional

El ministeri de l´Interior està liderant una ofensiva per perseguir suposats delictes d´odi. Però fins al moment només posa interès en atacar l´odi que afecta els seus: els cossos de seguretat de l´Estat.

Els Mossos d´Esquadra fa mesos que estan essent víctimes d´odi a doll, sense que cap ministeri ni cap jutge hagi ordenat detenir o interrogar ningú per aquest motiu.

De la mateixa manera que, segons sembla, les ordres d´ingrés a presó també són unidireccionals: Jordi Sánchez i Jordi Cuixart són a la presó sense haver comès ni provocat cap episodi de violència, mentre que els violents atacants de Blanquerna, entre ells un parent del ministre Méndez de Vigo i de l´exministre Morenés, no entren a la presó, tot i haver estat condemnats.

La justícia unidireccional no és justícia, és despotisme.


Divendres. Els efectes del 155

El nou govern que surti del dia 21 tindrà molta feina urgent. En primer lloc per revertir els devastadors efectes del 155, que ha consistit a convertir la Generalitat en una administració més ineficaç i paralitzada.

Els responsables de la Fundació Drissa i la Fundació Tutelar de les comarques de Girona, dedicades a treballar en favor de diferents col·lectius febles de la societat, han explicat que el 155 els ha portat a una situació «límit» perquè no cobren les subvencions que necessiten per sobreviure.

Això ho estan patint desenes de fundacions, ONG i serveis arreu de Catalunya. No només s´haurà de reparar aquest terrabastall. També caldrà explicar què ha passat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema