En més d´una ocasió, al llarg de bastants anys, com a articulista d´aquest diari, he parlat del silenci i el valor que té, com a element necessari per pair les coses, per madurar, per reflexionar, per pensar i estudiar. Però el silenci avui dia sembla bandejat de la nostra societat, sembla que molesti i incomodi.
El mateix ritme de la vida social, econòmica i política que ens envolta, imposant-nos presses no sempre justificades, amb més paraules que continguts, confonent la propaganda amb informació i els silencis amb la indiferència, ens aboca a una contínua riuada de consignes, de fressa i d´incomunicació.
Sovint, tot i la massificació de la nostra societat, i el fet de semblar que sempre estem rodejats de persones, la manca de reflexió pausada i necessària i l´absència de compassió i solidaritat, ocasiona que moltes persones visquin aïllades i solitàries, sense l´escalf humà imprescindible. I la fressa contínua, la diarrea verbal que ens envolta i la manca de serenitat i prudència ens allunyen del silenci productiu i personalitzador, que les persones necessitem per trobar-nos a nosaltres mateixos, sense defugir la nostra responsabilitat social.
Com algú ha dit, i penso que molt encertadament, hi ha silencis que parlen, i paraules que no. I en moltes ocasions el silenci és la millor paraula, quan darrere d´ell hi ha prudència, maduresa i responsabilitat. Necessitem silencis per desconnectar, per desintoxicar-nos, per cuidar-nos, per personalitzar-nos i no convertir-nos en simples números, en simples oïdors i observadors, en seguidors acrítics de proclames i promeses inconsistents. No podem fugir contínuament de la nostra pròpia intimitat, de la nostra pròpia consciència, ni podem deixar en mans dels altres la nostra pròpia responsabilitat.
El silenci, també cal dir-ho, a vegades és molt negatiu, quan davant d´una realitat que demana la nostra reacció o compromís ens converteix en còmplices imprescindibles de situacions injustes o humanament inacceptables. Aquest tipus de silenci ens converteix en indiferents i cínics, i propicia que personatges mancats d´ètica i compromís social se surtin amb la seva.
Però avui és del silenci enriquidor i positiu del qual parlo. La nostra actual societat sembla tenir por del silenci, necessita de cridòria i contínua fressa. Em pregunto si des de les múltiples tertúlies radiofòniques o televisives, i no en parlem de la tempestuosa i vertiginosa activitat comunicativa de les xarxes socials, es reserva algun raconet per al silenci creatiu i tranquil·litzador i humanitzador. No es pot estar sempre enraonant. Sense espais de silenci difícilment podrem mantenir una vida amb sentit i més activa, no només internament sinó també socialment. Tan important és el silenci com la paraula, sempre que siguin viscuts i sentits en positiu.
