Cartes

Des del 27 d´octubre passat, els catalans estem ben astorats. Ara mateix, hauria volgut escriure «president de la República de Catalunya» però, com que veig que ni vos mateix feu servir aquest títol i us conformeu amb ser president de la «Generalitat», ho he deixat així.

Quan d´Espanya estant es varen convocar il·legalment eleccions al Parlament de Catalu­nya, em vaig pensar que ningú no hi participaria, però em vaig errar. A tots els partits independentistes els varen faltar cames per dir que sí. Que sí que es comportarien com esclaus, una vegada més, i s´aplegarien davant de l´amo. Voleu dir que no és una demostració més que a tots els partits els interessa solament la cadira? No ho trobeu? Astorat!

Després de llegir les argumentacions per justificar la reculada, continuo ben igual: astorat i sense entendre-hi res. Ara es veu que tothom ja ha fet la reverència davant de l´amo i es disposa, ben cofoi, a «votar» el 21-D. Malgrat tot, jo continuo ben astorat.

I vos i els altres ens demaneu que votem per «guanyar». Jo us responc amb el títol d´un article d´un diari: «Guanyar per fer què?».

Però d´altres (ERC) ja ho expliquen: Res. Ja parlen d´una legislatura autonòmica de 4 anys en què faran solament una cosa: governar (l´autonomia). Xstt! De república no se´n pot parlar!

Bé, jo declaro, d´ací estant, que no votaré. No m´aixecareu la camisa ni vos ni els altres. Ja me n´he cansat. L´abstenció era la sortida més lògica, la demostració que una majoria de catalans, que hauria estat si més no del 70%, s´espolsaven aquestes eleccions imposades que no serviran de res. Un 70% de catalans desobedients, com ha de ser.

President, astorat i decebut. I podeu comptar que no soc pas l´únic. Ara tant és qui guanyi el dia 21 de desembre. Ja hem perdut tots. Ja ha perdut Catalunya!

Carta a Orient i a OccidentM. Teresa Prat banyoles

n Ja fa uns dies que les nostres bústies s´omplen de catàlegs de joguets i de regals. En fullejar-los, els més petits de la casa cerquen, enmig de tanta oferta, aquella joguina somniada... Amb il·lusió, comencen a fer la seva acurada carta als Mags d´Orient. De ben segur que, abans de donar-la al patge reial, els més grans hi farem una ullada i la repassarem amb ells; els preguntarem per què demanen aquella nina i no aquella altra, o aquell joc i no aquell altre... Si és massa llarga i, potser, amb coses innecessàries o que no creiem massa convenients, els ajudarem a refer-la, perquè, com a bons pares que estimem els nostres fills, volem que allò que tinguin sigui el millor per a ells, i no només el que ells voldrien...

I mentre els menuts escriuen cartes als Tres Reis d´Orient, tot garbellant fullets de joguines, nosaltres ens posem a fer una ullada a aquell munt de propaganda electoral, que aquests dies també trobarem barrejada entre tanta publicitat nadalenca. Ja ho veieu, hi haurà feina per a tothom! Caldrà que, abans de ficar la nostra butlleta a la urna, reflexionem també, tal com hem fet amb els nostres fills, per veure què és el que més ens convé. Pensem-hi bé! Llegim amb deteniment la lletra petita, i fins i tot entre les línies dels programes electorals. Fem-ho amb coherència, estima i responsabilitat! Cal que el nostre vot, la nostra humil papereta, sigui una carta oberta a orient i a occident, una carta que expressi, arreu, el tarannà d´un poble que anhela la justícia, la veritat, la democràcia, la pau i la llibertat.