Els personatges implicats en la trama Gürtel semblen sortits d'una sèrie de la tele més que de la vida. Posseeixen trets individuals molt acusats, així com dissenys mentals i físics que fan impossible la confusió d'identitats, l'atapeïment. A més, a mesura que progressa l'acció, es comporten com si visquessin dins d'una novel·la més que en el món real, en el qual xipollegem vostès i jo. Observar Correa, per exemple, sol·licitant l'indult per al jutge que va destapar el cas, constitueix un gir completament inesperat. No sap un si riure o plorar quan el veu tan seriós, davant del tribunal que el jutja, recitant un paper que sembla escrit per un geni de l'humor o de la tragèdia, no estem segurs del registre. I aquesta és una de les virtuts del relat: la barreja de gèneres, l'hibridisme, la fusió. Fagocita a velocitats de vertigen els tics dels programes de telerealitat, però també els recursos narratius del cinema o la novel·la. Tot sembla producte d'un projecte en el qual han treballat els millors caps de la ficció. Fins al vestuari de cada un dels actors es plega com un guant a la seva idiosincràsia, signifiqui el que signifiqui idiosincràsia. Si recorda un les primeres imatges que conserva d'aquests individus, procedents del casament de la filla d' Aznar, i fa memòria del seu recorregut posterior, es queda sorprès davant la lògica interna de les vicissituds de la història, la trama, tot i proporcionar-nos sorpreses cada dia, conserva una coherència narrativa digna de les millors obres de teatre.

Pensem en El Bigotes, també conegut com Álvaro Pérez. No és genial que el seu nom, amb el pas del temps, s'hagi convertit en el seu sobrenom i viceversa? Però fixem-nos en la seva última actuació des de la presó i a través d'un plasma connectat amb ses senyories, que intenten esbrinar alguna cosa, no importa ara què, sobre les nombroses malifetes de l'assumpte pel qual es troba a la presó. L'home dona mostres de nerviosisme, potser perquè puguin agafar-lo mentint, sospitem nosaltres. Però no: està inquiet perquè estava sofregint una ceba i s'ha deixat la paella al foc. A qui se li ocorren aquestes situacions?