Fa pocs dies el Congrés dels Diputats ha frenat sengles iniciatives del PP i Ciutadans per incrementar el control de l'Estat sobre el sistema educatiu de Catalunya, a través de l'Alta Inspecció Educativa espanyola. L'objectiu: combatre el que consideren «adoctrinament independentista» a les escoles catalanes. No ho han aconseguit perquè el PSOE s'ha negat a fer-los el joc, però el rebuig s'ha imposat només per set vots. Per Madrid circulen enquestes que pronostiquen una majoria absoluta de PP i C's sumats si ara se celebressin eleccions, i el creixement va a càrrec del partit de Rivera, que és el més bel·ligerant en aquest tema. Llavors, propostes com les esmentades tirarien endavant. Com a exemple del que pot passar, el programa electoral d' Inés Arrimadas per al 21-D parla d'una escola «trilingüe», paraula que amaga la proposta d'igualar el temps de classe en castellà i en català, fet que suposaria la mort de la immersió lingüística que tant ha contribuït que moltes promocions d'alumnes dominin perfectament totes dues llengües. Reduir el temps de classe en català perjudica objectivament l'accés al bilingüisme real d'aquells nens i nenes que viuen en un entorn totalment castellà, mentre que els de parla catalana tenen contacte amb el castellà pertot arreu, del cinema i la televisió als videojocs o a les xarxes. I al carrer, on cedir la llengua és encara l'actitud només d'una part.
Falten poc més de tres setmanes per a unes eleccions que han de servir per a moltes coses. S'hi tornarà a comptar el suport popular a la independència. Els partits del Govern destituït per Rajoy i empresonat o a Brussel·les volen que les urnes reivindiquin la seva legitimitat. Però ja s'admet que la propera legislatura no es tornarà a intentar un accés unilateral a la independència, la qual, per tant, va per llarg. S'alimenta la flama, però sense calendari. Per tant, convindrà que ens fixem en la tercera cosa que es decideix el 21 de desembre: qui governa la Generalitat realment existent, i quines combinacions es poden fer al Parlament per bastir majories. La defensa del model educatiu i de la normalització lingüística pot bastir una majoria molt més àmplia que el camí a la independència que ha estructurat la cambra els darrers dos anys. Estan amenaçades realitats construïdes en el seu dia amb un amplíssim consens, i el dia 21 es decideix quants diputats estan a favor de defensar-les amb les ungles i quants en volen la demolició.
