L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va fer públiques ahir les seves previsions per a l'any vinent per a l'economia espanyola: ha rebaixat les expectatives de creixement fins al 2,3% però alerta que «les persistents tensions amb Catalunya podrien rebaixar el consum i la confiança empresarial significativament, i afectar la demanda domèstica més de l'esperat». Precisament ahir la gran patronal catalana, Foment de Treball, va dir que no es poden minimitzar les sortides de les seus socials i fiscals i que si les tensions continuen i es manté la sensació d'inseguretat les empreses podrien traslladar també la seu productiva. L'anunci de Foment es produeix només uns dies després que la Fundació de Caixes d'Estalvi advertís de la desacceleració del PIB català, que passaria d'un creixement del 3,1% aquest any a un 1,7% l'any que ve. Tot i que les dades són lleugerament diferents, un estudi de l'Observatori Regional del BBVA Research pronostica que Catalunya serà la comunitat que menys creixerà el 2018. L'estat major de l'independentisme ja havia teoritzat que mantenir la tensió seria un mal negoci per a Espanya i per això es creia inevitable una cessió voluntària o un acord forçat per les autoritats europees. Però no ha passat n'hi una cosa ni l'altra. S'ha provocat la intervenció de les finances de la Generalitat i l'aplicació de l'article 155, amb l'aprovació i la complicitat de les cancelleries europees i de la UE. I també s'ha aconseguit que l'impacte sigui molt més negatiu a Catalunya que al conjunt d'Espanya. El procés va arrencar enmig de la crisi denunciant el dèficit fiscal i prometent prosperitat i s'ha convertit en una amenaça per al creixement i la consolidació de la recuperació. Potser durant els últims set anys hagi augmentat la força emocional però ha perdut els arguments racionals.
