El proper dia 21
Jordi Borrat Menacho salt
El proper 21-D ens hi juguem molt. Molt més del que deia en aquest mateix diari un candidat de la mà dreta del PP, o sigui de Ciutadans. Ens juguem la dignitat com a poble, la lluita pel nostre futur, la dels nostres fills. Vosaltres teniu a les vostres mans no continuar sotmesos al dictamen de Madrid i al seu poder. Una oportunitat única per dir prou, que som una nació i que nosaltres decidim. Pensis com pensis, siguis d´on siguis. Tots som catalans.
«La matemàtica
de la història»
Josep Baella Isanta girona
És el títol de l´obra en nou volums de Alexandre Deulofeu (1903-1978), en la qual prediu amb gran precisió els grans esdeveniments futurs de la història. Deulofeu estudia els cicles d´imperis seguint el mandat del procés biològic.
Deulofeu ens diu que Catalunya és la mare de la cultura europea, i que l´art romànic va néixer a l´Empordà - Rosselló, i no a la Llombardia, ja que quan l´art llombard arriba a l´Empordà, el nostre país ja havia creat un art amb esperit propi, «l´art romànic de Sant Pere de Rodes». Acabava de néixer l´ànima d´una cultura. La cultura occidental, romànica, més tard gòtica. Sant Pere de Rodes (700); Sant Quirze de Colera (800); Sant Genís les Fonts (820); Sant Martí del Canigó (1006).
El despertar de l´any 1000, als Pirineus, a la Catalunya Vella, va ser capaç d´engendrar personatges com el monjo occità Gerbert d´Orlhac, protegit del comte de Barcelona Borrell II, i més tard papa Silvestre II.
Josep Tolzà, explica que, al segle XI, Catalunya era el país mes ric de l´Europa cristiana. Que va ser el primer a tenir una moneda d´or. Que va desenvolupar sistemes de rec complexos i que va inventar l´acer. Aquesta opulència de Catalunya no era qüestió de l´atzar: a Barcelona, jueus cristians i musulmans tenien dret de ciutadania. Tot home posseïa la seva terra. I les dones també, ja que la dot no quedava dissolta en el matrimoni.
Es restaura la Llei Vella, una llei oral que hauria posat les bases d´un estat gairebé democràtic, abans de l´any mil. Ho explica en «Galdric et le secret des comtes».
Als anys 60 el Pentàgon s´interessà per l´obra de Deulofeu, i ha estat traduïda al alemany per la baronessa Von Nostitz.
Tants caps tants barrets
Miquel Mompió i Azemar riudarenes
El 21 de desembre diria que són les eleccions més transcendentals des de la suposada democràcia d´aquest país, l´«atado y bien atado» del general Franco el van substituir uns cadells que avui manen el país amb el beneplàcit d´un monarca que no vàrem escollir.
Els catalans malauradament sempre hem volgut ésser cap de sardina i mai cua de rap, per això una vegada més anem a unes eleccions amb «tants caps tants barrets», el 21 és un repte que M. Rajoy, obligat per la UE, planteja un repte i un desafiament a Catalunya, que si no el guanyem, tornarem a la foscor i a la repressió que ja estem notant amb el 155.
L´honorable president Carles Puigdemont, dieu-l´hi frívol, il·lusionari, irresponsable o atrevit, és l´únic que sense cap lligam de partit presenta una llista de catalans de soca-rel, a voltes desconeguts però que són el moll de l´os de Catalunya, és la gent del carrer, els que han omplert una i altra vegada els carrers en les nostres manifestacions d´adhesió i de protesta, són els Jordis anònims, és la més pura llista que representa Catalunya i que és la que hem de prioritzar per damunt de totes les altres. Unes amb taques a la camisa, altres amb corrupció, altres filials d´Espanya, però totes amb interessos creats.
Com diu el nostre himne «ha arribat l´hora catalans» votem per Catalunya, varem posar per uns moments els peus a la platja d´Itaca i tornarem a ser-hi amb més calma i més preparació internacionalment, ha arribat l´hora, de fer front a una Espanya i a una Europa corruptes i decadents, i nosaltres hem d´ésser la renovació, l´actualització, el nou model de nació, que està esperant el món, votem pensant amb i per Catalunya solidària, moderna i sense lligams per decència, per necessitat i per l´autèntica democràcia.
