Malgrat el fàstic profund que em generen els cinc «imbècils» de la Manada -en paraules del seu propi advocat-, i per molt que em sembli impossible que una noia de 18 anys pogués «disfrutar» del que li fessin aquests cinc energúmens, entenc que cal esperar la sentència del jutge abans de seguir opinant. Però el que sí que ha tingut tela, i molta, és el judici i el masclisme imperant que l'ha impregnat. Encara no entenc per què el fet que la noia fes -o intentés fer- vida normal ha de significar que no va ser violada. Que jo sàpiga, el que s'està jutjant és exclusivament el que va passar en aquell portal, per tant el fet que la noia pugui sortir de festa, tenir les relacions que li doni la gana i divertir-se no hi té a veure.

Però més enllà del que succeís aquella nit, hi ha una cosa que em preocupa encara més: el masclisme ranci i violent que sembla ser intrínsec a la Manada. Que parlessin alegrement de dur cloroform per a possibles violacions. Que ni tan sols consideressin el fet que la submissió, el fet de tancar els ulls o la falta de resistència davant de cinc homes (inclosos dos guàrdies civils i un militar) amb ganes de gresca podien ser símptomes de por i no de plaer. O que els semblés normal deixar tirada en un portal una noia després d'haver-hi tingut relacions robant-li el mòbil i sense preocupar-se per ella. I que, suposadament, no fos el primer cop que tenien conductes d'aquest tipus. Amb aquest model de sexualitat, estem ben arreglades.