D'advertir unes generacions de catalans desacomplexats, capaços de conduir el país cap a la independència, s'ha passat en ben poques setmanes a una Catalunya poruga i a una situació de por generalitzada. Com si haguessin estat una broma les advertències del mapa d'actuacions d'un estat controlat per un partit d'ADN autoritari. Amb el govern i amb els responsables de les entitats a la presó i a l'exili i amb la Generalitat intervinguda per l'Estat.

A Catalunya hi ha ara mateix por, i fins i tot pànic, de moltes coses. Empreses acollonides per si l'Estat les ofega fiscalment si no fan cas a les trucades per canviar la seu fiscal. Usuaris de xarxes socials temorosos de rebre la visita de la Guàrdia Civil. Aspirants a fer carrera política que s'ho pensen perquè, depèn de com, poden acabar empresonats. Periodistes, funcionaris, advocats i treballadors de determinades companyies que no diuen el que pensen per por de perdre la feina o sortir-ne perjudicats. Por de telèfons punxats. Mestres i professors que mesuren amb peu de rei les paraules per evitar anar a declarar a les recuperades cases quarter. Mitjans públics amb els vidres trencats i amb els agressors aclamats. Persones que no porten el llacet groc per no creuar-se amb algun dement d'extrema dreta que els agredeixi, sense que aquest en pateixi conseqüències. Por de les amenaces del PP. Por de les amenaces de Ciutadans. Por del present. Por del futur. Por de les porres. Por de les bales de goma. Por de ser arrossegats pels cabells. Por, por i por! També de perdre la llibertat d'il·luminar les fonts en senyal de protesta. Por de l'« a por ellos» legionari o del «no els perdonarem» de la versió política de la legió.

Es podia impedir la independència de Catalunya amb acció política i democràtica. Es podia fins i tot convèncer. Però el que és inconcebible és l'estat de terror que han creat amb accions d'un autoritarisme desmesurat, segant les llibertats, i donant carta blanca a les ments més feixistes perquè donin sortida als seus somnis més humits.